L’educació és un tema que preocupa molt en la nostra societat. L’ésser humà necessita aprendre del seu entorn social un bagatge cultural molt important format per el llenguatge, hàbits en el menjar, la forma de vestir, les normes, els jocs, etc. A l’escola, el seu aprenentatge continua progressant per adquirir altres coneixements progressivament més complexos com les matemàtiques, l’escriptura, la ciència, la tecnologia, etc. Adquireix consciència del passat, de les responsabilitats i dels perills que provenen de la natura i d’altres éssers humans.
Actualment, està de moda parlar de fracàs escolar referint-se a un percentatge que sembla excessivament gran de nois i noies que no assoleixen el grau de suficiència a l’escola així com també posteriorment a l’institut. Personalment, jo, com a professor en un institut, entenc que estic formant part d’un equip de professionals i fem conjuntament una tasca que pot ser millorable. Però tinc la convicció que cap reforma educativa donarà la clau d’una millora sense acompanyar-la d’una reforma de la societat. L’educació és una tasca conjunta de l’entorn social del nen i /o l’adolescent.
Comprenc perfectament que a mi, com a professional docent, em puguin demanar que faci una feina també orientada a recuperar per a la societat una part dels que no han estat bons estudiants i no han tingut èxit en els seus estudis. Però això no treu que moltes causes del fracàs a l’àmbit escolar arrelen en l’entorn social. Un bon recolzament familiar és la millor ajuda que pot tenir el docent. Les influències culturals de l’entorn del nen cada vegada són més importants. L’efecte de la televisió, Internet, el cinema, la publicitat, … tot el bombardeig mediàtic pot inculcar prejudicis, afeccions i modes amb un impacte sovint insuperable a l’àmbit escolar.
La nostra societat llença un missatge d’enorme ressonància en els medis de comunicació moltes vegades francament antieducatiu, amb l’excusa de la llibertat d’expressió i emparat en interessos econòmics de sectors minoritaris. Em sembla una gran progrés la nostra llibertat d’expressió. Però quan aquesta s’utilitza només per a promoure interessos econòmics de minories, hauria d’implantar-se una taxa sobre els medis de comunicació utilitzats que pugui penalitzar les comunicacions especialment antieducatives. Com podem valorar això?
No es tracta d’instaurar cap mena de censura. En les emissions dels media es podria fer una enquesta via Internet entre els professionals docents que valorés d’ 1 a 5 la qualitat educativa del missatge. Així tindriem una qualificació periòdicament actualitzada que podria valorar la taxa a aplicar. Valoració 1: missatge francament antieducatiu, taxa màxima a pagar (com l’IVA dels productes de luxe). Valoració 2: missatge una mica antieducatiu, taxa mitjana. Valoració 3: missatge més aviat neutral, taxa mínima (el soroll mediàtic neutral també destorba l’estudiant!). Valoració 4: missatge una mica educatiu, sense taxa. Valoració 5: missatge clarament educatiu, amb subvenció. Per dotar aquestes subvencions, seria suficient amb el que es pot ingressar des de les taxes del tres primers capítols.
Una societat que no sigui capaç de ponderar l’efecte de les emissions de curses de fórmula 1 o el marketing de les begudes alcohòliques sobre la siniestralitat de joves conductors pot arribar al màxim grau d’hipocresia si relega la tasca d’educar millor la nostra joventut exclusivament a pares i mares, i a professionals docents. No podem pretendre que un anunci publicitari pugui generar només beneficis amb indiferència de la responsabilitat social. Tampoc podem confiar sempre en la benevolent autocensura de les empreses de la nostra societat. Vegeu un exemple a l’enllaç següent:
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/12/14/cultura/1323881051.html
En conclusió, em vull refermar en rebutjar parlar de fracàs escolar quan seria més correcte parlar de fracàs social. En la nostra societat surt massa bé de preu el missatge que “deseduca” i la nostra joventut es troba submergida en un oceà de missatges gens educatius, on els pares i mares que eduquen, i tota la comunitat docent no representem més que un feble corrent que porta a bon port. De veritat algú creu que progressarem si surt gratis remar a contra corrent dels educadors?