La lluita contra el canvi climàtic és l’objectiu marcat a la Cimera de països reunits a Durban (Sudàfrica). El protocol de Kioto continua sense un desenvolupament efectiu que aconsegueixi reduir les emissions de diòxid de carboni, principal causant de l’efecte d’hivernacle a nivell planetari. Segons l’OMS, el canvi climàtic ja està causant anualment la mort de prop de 13 milions de persones a la Terra.

Per altra banda, s’ha sabut en aquest mes de desembre 2011, gairebé nou mesos després del tsunami que va afectar la central nuclear de Fukushima, que fins a tres reactors van assolir la fusió, fet que suposa el descontrol total de la situació per part dels responsables.  Han pogut ocultar fins fa poc l’abast del desastre, donant les notícies sobre la magnitud de l’accident amb comptagotes. Ara també s’ha fet pública en el Japó la retirada del mercat d’una partida important de llet en pols, contaminada amb cesi radiactiu, destinada principalment al consum dels nadons.

Davant d’aquestes notícies, penso que és urgent que la convenció de països adopti mesures, ara, ja, que puguin arribar a revertir el canvi climàtic. No cal dir que aquestes mesures podrien trigar dècades en corregir el problema. Ara queda clar que en el planeta es cremen en excés els derivats del petroli, i que l’energia nuclear no és una alternativa que pugui defensar-se per part de cap polític democràtic davant del seu electorat. Desconfio molt de la classe política ja que triga molt, massa, en obrir els ulls davant dels greus problemes denunciats per la comunitat científica. Els interessos econòmics de la indústria del petroli pesen massa sobre les opinions de la majoria de partits polítics.

La meva previsió personal gira cap un altre fenòmen que alguns partits polítics consideren preocupant: la immigració des de països del tercer món cap a països occidentals. Hi ha molta gent mal informada i molt fàcil d’alarmar sobre aquest tema. Alguns polítics poc escrupulosos no dubten en donar missatges de xenofòbia. Em pregunto: amb quina ètica o força moral podem aixecar fronteres entre països? hem estat capaços de limitar a un abast nacional les emissions de contaminants com el diòxid de carboni, els gasos CFC o els isòtops radioactius?

Desconfio de tota mena de nacionalismes, racismes i xenofòbies. Des d’un punt de vista científic i objectiu, només existeix una única nació d’éssers humans que podem anomenar “Humanitat”. Però fins i tot aquest gran nació global no pot viure pensant que tot el planeta Terra li pertany. No podem oblidar que la supervivència de les nacions d’espècies vegetals i animals és imprescindible per que sigui possible la nostra continuitat en el futur. Mentrestant, no fem altra cosa que fer recular les fronteres de la natura on es permet que visquin les plantes, els venerables arbres i els animals que poblen els boscos i espais encara silvestres. No fem prou depuradores per aturar la creixent contaminació i mort dels rius i oceans.

Espero que la nació “Humanitat” prengui conciència del seus problemes i s’adoni de que no arreglem res aixecant fronteres entre nosaltres. Cal derribar murs i barreres entre humans. Són necessàries més federacions i convencions internacionals que ens uneixin a nivell global. A més, cal respectar el territori que hem de compartir amb tota la biodiversitat d’espècies d’éssers vius. Només l’acció dels organismes fotosintètics podrà revertir el canvi climàtic si els hi donem més espai vital durant un bon grapat de dècades. Ens cal fer major estalvi energètic i augmentar el percentatge de les energies renovables en la nostra producció elèctrica.

Prenem ja el camí correcte: com ho farem? Confio que progressivament més gent es plantejarà la pregunta i buscarà respostes…