Actualment un dels problemes majors a l’àmbit educatiu és la saturació d’informació. Ens hauríem de plantejar si la facilitat d’accés a la informació en un telèfon intel·ligent ens fa menys intel·ligents. Cal revisar si, tan adults com adolescents, estem preparats per a utilitzar els mòbils.

Potser hauriem d’aprendre primer a fer navegació intel·ligent. Cal saber que el nostre temps és limitat i no podem pretendre rebre moltíssima informació sense criteri. Hem de saber organitzar el nostre temps de la setmana en una agenda. Cadascú ha d’aprendre a limitar el temps que passa davant d’una pantalleta, ja que ens pot perjudicar la vista i la son. A més hem de ser assertius, buscar directament què és el que ens importa realment i deixar de banda tot el torrent de continguts que ens poden distreure del nostre objectiu.

És necessari tenir visió crítica respecte de les fonts d’informació. Hem d’aprendre a verificar quins són els autors de la informació. No ens podem refiar gens d’un text anònim. S’ha de comprovar si els autors citen d’on han tret els que ens expliquen, si han comprovat el que diuen i fins i tot és interessant saber quin tipus de formació tenen els autors de la informació. Quan llegim divulgació científica, és fàcil comprovar quan un periodista es troba limitat en els seus coneixements científics examinant com utilitza el vocabulari tècnic o especialitzat.

També hem de tenir molt més clar els problemes de confidencialitat sobre dades que podem introduir a la xarxa. Cal exigir poder esborrar les nostres dades personals quan ens pugui interessar i evitar donar més dades del necessari.