Aquest mes de novembre ha començat a Catalunya amb unes temperatures estivals, una sequera dels boscos i vents secs que han causat un incendi a l’Empordà que és més propi de l’estiu que no pas de la tardor que ens marca el calendari. Els meteoròlegs expliquen aquesta anomalia com un dels fenòmens que comporten el canvi climàtic. La relació entre el canvi climàtic i les emissions de diòxid de carboni són un fet demostrat científicament. S’assenyala com a principal causant de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la combustió massiva de derivats del petroli que fan els humans, fins a un extrem de provocar una greu alteració del clima planetari.

A Varsòvia té lloc una cimera internacional per tractar de resoldre el problema del canvi climàtic. En aquesta trobada, el representant de les Filipines ha responsabilitzat la inoperància de totes les cimeres internacionals anteriors, ja que no s’ha fet  res que hagi evitat l’escalada creixent de desastres meteorològics fins a l’actual desastre del tifó Haiyan a les Filipines. El plantejament és precís i correcte: tots els països que fem gran despesa de combustibles fòssils som responsables de l’increment d’energia dels desastres meteorològics.

Ens toca ser conscients que no es tracta d’ajudar els filipins a superar la calamitat per pura solidaritat. Tots som responsables en contribuir a causar el desastre pel malbaratament de l’energia i per no apostar molt més per les energies renovables. Seria just dedicar una gran part de les taxes que ens paguen en el comerç de combustibles fòssils per a reparar els danys causats en les zones més desprotegides i amenaçades per el terrible canvi climàtic que hem engegat. Les grans fortunes que s’han fet amb el major negoci global, el dels combustibles derivats del petroli, tenen obligació moral d’invertir molt més en energies renovables.

Si no hi ha una resposta seriosa a la sol·licitud de la delegació filipina a Varsòvia, no hi haurà cap argument moral per a aturar un allau de milions de refugiats que hauran d’abandonar les costes tropicals cap a altres latituds. Els desastres s’aniran repetint cíclicament fins a obligar la gent a marxar d’aquestes zones cap a altres països on vivim menys amenaçats per l’allau de megaciclons que hem provocat.