L’energia nuclear, un any després del tsunami del Japó, ha deixat de ser una alternativa al petroli. L’estat del benestar s’ha basat molt fins aqui amb una font d’energia no renovable com el petroli. Ara ja s’està acabant el petroli barat i l’augment de consum de les potències emergents com la Xina, India o Brasil ens provoca una pujada irremediable del preu del petroli. Cada cop costa més el barril de petroli ja que cal extreure’l de llocs més difícils.

Podrem mantenir el preu de l’energia elèctrica amb altres fonts d’energia? Amb el desastre de Fukushima ha quedat clar que la proliferació de centrals nuclears és una autèntica espasa de Damocles sobre la seguretat de les persones i el medi ambient.

L’energia nuclear té un bon grapat de seriosos inconvenients:
1.- Ens exposa a un risc d’accidents amb conseqüències molt greus i que triguen un periode molt llarg en aconseguir la descontaminació.
2.- L’energia prové d’una font no renovable. L’urani fissionable és més difícil de trobar que el petroli i la seva extracció i concentració és un procés  car i perillós.
3.- El país que inverteix en aquesta font d’energia desenvolupa una capacitat de fabricació d’armament nuclear com podem veure que es planteja a l’actualitat amb Iran.
4.- La gran producció de residus genera la necessitat de disposar d’espais enormes per a emmagatzemar contenidors durant moltíssims anys. Això és una hipoteca que hauran de mantenir les futures generacions.
5.- L’extracció d’urani en països amb baix nivell de seguretat interna pot suposar que l’urani caigui en mans d’organitzacions terroristes.
6.- Qualsevol central nuclear és massa vulnerable davant d’atacs terroristes semblants als atentats de les torres bessones de New York.
7.- En cas de guerra, són un punt massa vulnerable en qualsevol país que pugui rebre un atac amb missils o aviació.

Les prioritats sobre l’energia nuclear són les següents:
– cal anar jubilant totes les centrals nuclears del planeta,  començant per les que no es posin al dia segons els criteris de seguretat més exigents segons l’experiència de Fukushima.
– cal mantenir la investigació sobre la producció d’energia de fusió nuclear, i per tant la investigació en temes de fissió nuclear s’ha de sostenir només com elements auxiliars d’una futura central de fusió nuclear.
– s’ha de fer recerca sobre un millor aprofitament de l’energia solar, que és en definitiva energia radiada des del Sol, la font natural i més poderosa d’energia nuclear del nostre Sistema Solar.

En conclusió, es pot afirmar rotundament que, si busquem la ubicació 100% segura per a un reactor de fissió nuclear en el planeta Terra, la trobariem a la superficie lunar. Però aleshores el problema seria pujar a la Lluna el material necessari per a la construcció i manteniment d’aquesta instal·lació. Fins i tot els caríssims transbordadors s’han revelat insegurs per a sortir de la nostra atmosfera planetària. Per tant, més val no multiplicar els punts on s’ubiquen les centrals nuclears, ja que estem multiplicant un risc no nul per un número de punts que ara mateix, ja és realment gran. Massa gran!