Les Nacions Unides han declarat que enguany, el present 2012, serà l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a tothom. Aprofitant que hem encetat el tema de l’Energia a l’Optativa de Física i Química de 4t d’ESO, vull fer algunes reflexions sobre l’Energia en referència a la situació actual a Espanya i a la resta del món.

Espanya es troba al mig d’una crisi econòmica que afecta gran part del món occidental. El deute del país, amb els seus interessos crescuts, i el gran % d’atur entre la població representen les amenaces més serioses a l’estat de benestar assolit amb la democràcia. Però aquestes dades econòmiques són enganyoses. Des d’un punt de vista científic, podem ser més objectius en l’anàlisi de la crisi.

El valor de l’euro, com de les altres monedes, és purament subjectiu. Les monedes no tenen valor objectiu. Exhibeixen només un valor psicològic, equivalent a la confiança del mercat internacional. El treball humà també té un valor subjectiu, encara que podem afegir que té un cost que s’apuja en relació al grau de protecció social del treballador. Allò que té un valor objectiu i decisiu és l’energia. És ben veritat que 1 quilovat · hora pot resultar més car o més barat segons la font d’energia (petroli, carbó, fissió nuclear, vent, …) però objectivament, 1 Kw·h d’energia elèctrica és la mateixa energia vingui d’on vingui. Un tema apart són les conseqüències mediambientals així com la dependència excessiva de fonts no renovables.

Cal una consciència sobre l’energia. Hem de valorar molt més l’energia. El malbaratament d’energia en el món suposa un problema molt més seriós que qualsevol crisi monetària. La contaminació representa un deute amb el medi ambient molt més preocupant que tots els deutes econòmics junts del planeta. Està demostrat que resulta molt més barat prevenir la contaminació que descontaminar a posteriori.

Respecte a l’atur, cal afegir una altra perspectiva: l’actual abundància d’energia procedent dels derivats del petroli és molt més important que en temps passats. Aquest abundància permet multiplicar la productivitat de cada hora de treball. Lamentablement, en comptes de reduïr molt més la jornada laboral, la nostra societat ha optat per enriquir molt més qui té treball, que es converteix en un consumidor molt més intensiu. La lògica hauria de ser la següent:
– podriem reduïr la jornada laboral en un 20 % i així el treball es podria repartir millor per a tothom,
– amb un 20% d’hores menys de treball, tindriem més temps per a la conciliació de l’horari laboral amb la familia,
– encara que el nostre sou es reduiria lògicament en un 20 %, les despeses també es reduirien molt més (en disposar de temps lliure addicional, no caldria acudir tant sovint a restaurants, ni a desplaçaments en cotxe, es podria cuinar més a casa, com abans, utilitzariem més fàcilment el transport públic, més econòmic, etc).
– l’estil de vida amb més temps lliure, menys estrés, més caminar a peu, menys fast food,… tot plegat acabaria en un benefici de la salut individual, més pràctica d’esports i activitats saludables, per tant es rebaixarien els costos de la sanitat en la nostra societat.

Puc resumir les conclusions:
– No ens enriqueix guanyar més euros, sinó produir més quilovats·hora d’energia elèctrica de fonts renovables.
– Podem repartir molt més les hores de feina. Ens portarà a una societat més justa i amb millor nivell de benestar.
– Fomentar el transport públic i el lloguer d’habitatges més sostenibles beneficia a tothom en conjunt.
– Cal habilitar polítiques fiscals que penalitzin el consumisme i les inversions en fonts d’energies no renovables.
– Convé promoure la construcció d’habitatges que consumeixin energia menor i més local  (de fonts renovables) .
– En el transport privat a més de 20 km/diaris, podem substituir el simple motor de combustió per un sistema híbrid;
en el cas de moure’s menys de 20 km/diaris, convé anar a buscar vehicles de propulsió 100% elèctrica.