El pont no ha estat com esparava, primer l’ambient no és del tot relaxat: Continuem amb el problemes d’estudi del gran, la resta cap de setmana sense gaires motivacions, potser havia de ser així. Però no ens preocupem, sempre arriben temps millors, i de segur que arribaran aviat. Un peto carregat d’energia a tothom. Especilament per la meva gent. Us estimo.

Ja dies que de vegades és millor oblidar, o no?. La veritat és que estic trist. He discutit amb en Gonçal, sé que tinc raó, però de vegades em perden les maneres. És el meu fill i l’estimo. Haig de continuar aprenent a ser pare. Tenia raó el senyo Ragull: “És més fàcil fer de mestre que fer de pare”. Espero i desitjo que algun dia entengui que de veritat és el meu Gonçal, EL MEU FILL. Hem passat moltes coses junts, espero que sàpiga que em té al costat. T’estimo Gonçal.

Comencem el pont de maig, de segur que la Mònica ens tindrà preparat una mica de tot. No poden faltar le negociacions amb en Gonçal. Verdaderament som una Familia.

Avui he posat en marxa aquest Bloc, per posar de manifest lo content que estic amb la familia que tinc. La Mònica, una dona fantàstica que va escollir l’opció més difícil. En Gonçal, el gran, quin gran tipus, una mica gandulot amb els estudis. La Maria, la princesa del castell i de vegades fa rondinar al petit, en Marc, que ja sap ja que és el petit. Un petó a tots. Us estimo. Continuarà…………..