Ja dies que de vegades és millor oblidar, o no?. La veritat és que estic trist. He discutit amb en Gonçal, sé que tinc raó, però de vegades em perden les maneres. És el meu fill i l’estimo. Haig de continuar aprenent a ser pare. Tenia raó el senyo Ragull: “És més fàcil fer de mestre que fer de pare”. Espero i desitjo que algun dia entengui que de veritat és el meu Gonçal, EL MEU FILL. Hem passat moltes coses junts, espero que sàpiga que em té al costat. T’estimo Gonçal.