Ahir estava escoltant el drama de Birmània, de vegades penso que quan sento aquestes coses ja no m’afecten, però el que realment em preocupa es aquesta sensació de quedar-me tan tranquil. Potser m’hauria de plantejar si això verdaderament fa que ho transmeti als altres. Intento comentar-ho amb els nens tant de casa com de l’escola, però no mostren gaires sensacions de “per què?”. Què estic fent malament?, què estem fent malament?. Desitjo que algun dia poguem parar-nos a pensar totes aquestes coses.

Carai, m’anadono que m’agrada esciure els meus rotllos, encara que sigui només per mi. Petons nens.