La Margarita Oncins, professora de biologia i Geologia de l’institut, em fa arribar el següent Link on s’explica un curiós cas d’evolució per selecció natural.
Us animo a llegir-lo i enviar-me els vostres comentaris
La Margarita Oncins, professora de biologia i Geologia de l’institut, em fa arribar el següent Link on s’explica un curiós cas d’evolució per selecció natural.
Us animo a llegir-lo i enviar-me els vostres comentaris
El text està moltbé però, en aquest cas la selecció natural no ha triat no? Perquè les ovelles que tenen un sistema immunitari fort, són les que tenen menys fills, però a la vegada les que poden sobreviure, en canvi les ovelles que tenen un sistema immunitari fluix, poden reproduir-se més. Llavors, no tindrien que sobreviure només les ovelles amb un sistema immunitari més resistent, per tant les que poden sobreviure millor? perquè segueixen les altres?
perdó, que l’he corregit, que me inventat la paraula inmunològic.
Bajo mi opinión, yo creo que la selección natural sí que ha escogido bien; no a la más fuerte sino a la que tiene más capacidad para tener crías. Al fin y al cabo, como se dice por ahí, nuestro único propósito en la vida es reproducirnos y tener crías. Entonces, ¿que importa que cuando nosotros las tengamos a la larga muramos antes? Lo que importa es tenerlas y perpetuar al máximo la especie. He estado indagando por internet este fenómeno y me he encontrado con más de una sorpresa: las ovejas soay que heredan el rasgo de la lana clara usualmente también heredan un juego de genes que provocan la disminución del tamaño y el aumento del éxito reproductivo. Según se dice esto se debe al cambio climático, las ovejas no necesitan tener unas reservas de grasa tan grandes porque el invierno en esa zona se está haciendo cada vez más suave. Supongo que la explicación darwiniana sería algo así:
– Las ovejas soay que tienen ciertas características genéticas que las adaptan mejor al entorno (entorno que va cambiando y por eso ellas también cambian) son las que sobreviven. Algunas de estas variaciones se transmiten a los descendientes y puesto que las que se reproducen con más asiduidad y tienen más crías son las pequeñas de lana clara, han acabado generalizando en gran medida esta característica. Siendo así las más aptas para reproducirse, perpetuar la especie y ganar la lucha por la existencia. A pesar de que las ovejas con lana oscura todavía siguen viviendo en la isla, aunque en menor proporción según http://www.solociencia.com/biologia/08022606.htm
No sé si he formulado correctamente la explicación, dado que no se ha generado una nueva especie no sé si debería meter a Darwin de por medio. Supongo que he sido muy atrevida lanzandome a la piscina de esa manera pero como dijo Víctor Hugo: “Atreveos, el progreso solo se logra así”.
Aquest text és molt interessant, ja que normalment, per selecció natural, només hi ha una variabilitat d’una espècie(la més adaptada) que sobreviu en un lloc determinat, tenint en compte les determinades característiques d’on viuen, però en aquest cas n’hi ha dues. Per una part hi ha una variabilitat d’ovella que viu més anys, ja que té un sistema immunològic més fort que les altres, i una altra variabilitat que viu menys anys perquè el seu sistema immunològic és més dèbil.
L’ovella més forta hauria de ser la més adaptada, però en aquest text no és això el que importa, sinó quina dona més perpetuïtat a la seva espècie. Tot i que hi ha una classe d’ovella més forta, aquesta no té tanta capacitat reproductiva per a tenir descendència, i la més dèbil és la que més descendència té. Tenint en compte els dos factors (durada de vida i reproducció) les dues arriben a tenir el mateix nombre de descendents.
Les dues classes estan igualades i no hi ha cap més ben adaptada al medi, les dues es complementen hi fan que pugui haver-hi aquesta variabilitat en un mateix medi.
Doncs jo trobu un tema bastant important per que normalment la selecció natural igual en tots els casos, però aqui veig que en trobem dues d’elles, es a dir, la evolució ha donat a lloc dues races diferents d’ovella. Per un altre lloc trobem les defenses de cada espècie, cadascuna d’elles tenen com una “protecció” davant a les malalties que podrien acabar amb aquella espècie, per això en la reproducciò trobarem que les més protegides contra les emfermetats no tindran tants fills que l’altre.
Aquestes dues classes tenen diferents metodes per sobreviure, i es podria dir que per sort, han aconseguit mantenir-se graciès a això, però si hagués només un petit canvi a l’ecosistema, podria desapareixer definitivament alguna de les races que ens trobem.
A mi em sembla un article molt curios, normalment quan es parla de selecció natural fem referencia a una unica manera de adaptació a les caracteristiques al medi a les quals estan sotmeses, però aqui es parla de dos adaptacions diferents per a sobreviure en el mateix medi.
Parla de la millora en el sistema inmunitari que proporciona una vida més llarga a les ovelles pero a la vega reduix la capacitat de reproducció, i per l’altre banda la gran capicatat de reproducció que com a contrapartida debilita el sistema inmunitari.
Només amb el temps podrem veure quina adaptació resisteix més als canvis que hi pugui haver
m’ho he llegit i hem sembla fascinant que normalment , com es costum sobrevisqui l’especie mes apte i es un determinat grup per dir-ho aixi, i en aquest cas apart de sobreviure els mes aptes , tambe han pogut sobreviure l’especie mes fecundada , m’ha semblat molt impactant.
es un comentari curt , pero jo crec que m’he explicat be , oi ?
En el text s’explica que la selecció natural tria als organismes que estan mes adaptats al medi i els mes forts, però en aquest cas no va ser així.
A partir d’un anàlisis de sang es va detectar que unes ovelles tenien les defenses baixes i per tant podien agafar infeccions, malalties i fins i tot podien morir. Les altres ovelles tenien les defenses altes,es a dir, tenien mes possibilitat de sobreviure al medi, enteoria la selecció natural tindria que afavorir a les que tenien les defenses altes perquè significava que tindrien menys possibilitats de morir, però en aquest cas, la selecció natural va afavorir a les ovelles amb les defenses baixes, per que es va demostrar que les que agafaven mes infeccions eren les que deixaven mes descendència , es a dir, es podien reproduir al medi i per tant significava que no s’extingiria la espècie i d’altra banda , la selecció natural no va agafar a “les sanes “, per que malgrat tot deixaven descendència cada 3 o 4 anys i si no deixaven significava que no deixen descendents (que no es poden reproduir) i possiblement representaria la extinció de la espècie.
Si he entès el text crec que la selecció natural va fer una bona tria, que ja que no serveix de res ser molt fort si no pots deixar descendència per que no podries transmetre les característiques als descendents i la espècie acabaria per desaparèixer.
Molt interresant. Hi ha dos temas, les ovelles que són les que tenen més possibilitats sobreviure,pero amb molt poques possibilitats de reproduir-se, i les més febles, que acabaran deseparèixeran de l’illat, pero en canvi, són les que deixaran més descendents. En aquest cas, la selecció a triat l’ho correcte. És a dir, les ovelles febles que deixaran més descendents. Pero, em fa dubtar, perque.. no tindria que ser el reves? Que la selecció natural hagués triat a les més fortes, a les que estan millors adaptades al medi .. i així deixar més descendents?
Aquest article m’ha semblat molt interessant i curiós, ja que s’ha donat el cas que en un mateix medi, amb uns mateixos factors ambientals, i tenint en compte que no hi ha cap factor limitant en el creixement de la població d’aquesta espècie (com seria el cas de la falta d’aliment o els depredadors), hi conviuen dues races d’una mateixa espècie. La primera és una ovella amb un sistema immunitari fort, però que només pot parir una cria cada tres o quatre anys; en canvi, el segon tipus d’ovella té un sistema immunitari més feble però pot tenir més cries al llarg de la seva vida.
Ara bé, si considerem que hi pot haver canvis en els factors ambientals o que arribi un nou microorganisme perjudicial per les ovelles (que els produeixi una malaltia), segurament la selecció natural faci que el segon tipus d’ovella desaparegui, perquè no serà tan capaç de sobreviure com la primera raça d’ovella, que té un sistema immunitari més fort. En aquest cas, la facilitat reproductiva no proporcionaria cap avantatge a la segona raça perquè moririen de totes maneres.
D’altra banda, crec que, probablement, hi hagin exemplars que tinguin un progenitor de cada raça. Llavors, podria ser que alguns d’aquests exemplars tinguessin els fenotips avantatjosos de cada raça (defenses elevades i facilitat reproductiva) d’una manera equilibrada: encara que no visquin tant com la primera raça d’ovelles ni es reprodueixi tant com la segona, el sistema immunitari podria ser més fort que el de la segona i tenir més cries que la primera raça. D’aquesta manera, al llarg del temps només quedaria aquesta nova raça d’ovelles.
Crec que qualsevol de les dues reflexions, tard o d’hora, acabaran passant, i només quedarà una sola raça d’aquesta espècie d’ovelles.
Aquest text és interesant, ja que parla sobre la selecció natural, en que a sigut capaç de arribar a la conclusió de la que te més possibilitats de sobre viure i reproduir-se; gràcies a la capacitat immunitària de l’ovella.El més important es que la espècie perduri tants anys com pugui se possible. El problema era que les proporcions entre unes i altres no semblen variar amb el temps. Al final amb el llarg del temps es quan desaperaixerar una de les espècies i la que te més recursos sobreviure en el medi. La pregunta seria quan anys pot pèrdura la nova espècie podria superar els quinze anys?
Per ami aquest text es interesant per el tema del que parla. Ens demostra la força i la inteligencia que té la naturalesa, la qual utilitza la selecció natural per a desenvolupar la vida. Concretament en aquest cas la natura i la seleccio natural desmenteix el mite de que sempre sobreviuen els més forts, ja que a mesura que anaven passant els anys no només sobrevivien les ovelles que tenien el sistema mes fort sino que les que tenia un sistema més feble també sobrevivien. Si que es cert que les ovelles mes fortes tenien una vida més llarga pero eren les ovelles amb el sistema inmunitari mes fluix les que tenien mes descendencia, és a dir, s’encarregaven d’una de les funcions més importan dels essers vius: mantenir la seva especie.
L’article anterior em sembla molt interessant, ja que de les dues opcions que ens dona, segurament triaríem la més evident, que seria les ovelles amb el sistema immunitari fort, perquè no agafarien malalties o infeccions i per conseqüència tindrien més possibilitats per sobreviure.
Però és amb el sistema immunitari més feble, perquè la selecció natural es basa en el conjunt de caràcters que són heretables a la descendència (d’acord amb el darwinisme) i per tant, si que ha fet una bona tria, així que com diu l’article, en comparació, tenen més cries les febles que no pas les fortes, perquè encara tenint un sistema immunitari menys potent disposen de recursos per dur a terme la reproducció. D’aquesta manera, hi ha més descendència en les ovelles febles.
Crec que aquest cas d’evolució de les ovelles a l’illa de Hirta és un cas ben curiós de com la selecció natural no segueix sempre els camins que podríem esperar en un principi.
En unes determinades condicions ambientals i sense l’amenaça de possibles depredadors, en l’illa de Hirta es van desenvolupar dues races diferents d’ovelles: una raça d’ovella amb un sistema immunitari més fort (els alts nivells d’anticossos tenien com a conseqüència que fossin més longeves) i l’altra raça amb un sistema immunitari més dèbil (tenint com a conseqüència que visquessin menys anys). Tenint en compte aquest factor tot ens indicaria que aquelles ovelles que eren capaces de sobreviure més serien les afavorides per la selecció natural i les que morien abans (a causa de patir més malalties) desapareixerien. Amb el pas del temps, però, es va observar que de manera contrària a com s’esperava el nombre d’ovelles de la raça més longeva no augmentava enfront al de la raça que ho era menys.
Aquest equilibri entre el nombre d’ovelles de cada raça era causat per la seva capacitat diferent de reproduir-se. Mentre que les que vivien més anys només podien tenir una cria cada dos o tres anys, les ovelles que vivien menys anys podien tenir-ne una o dues cada any. D’aquesta manera les dues races d’ovelles deixaven el mateix nombre de descendents (fent que la raça no longeva no desaparegués). Les ovelles amb un sistema immunitari fort els hi calia una despesa important d’energia per mantenir aquest sistema immunitari i això feia que aquestes no tinguessin recursos per tenir cries amb tanta freqüència. L’altra raça, però, disposava de més energia per tenir descendència amb més freqüència al no tenir un sistema immunitari tant fort.
Observant això ens adonem de la importància que té en la supervivència d’una espècie ser capaç de reproduir-se i no el fet de viure més anys. Per sobreviure hi ha moltes estratègies possibles i en aquest cas les dues són igual d’eficients. Malgrat això, potser en un futur, canvis en el seu medi faran que perpetuï només una de les dues espècies.
Nosaltres opinem que els dos diferents tipus d’ovelles van aconseguir adaptar-se a la seva manera a les seves condicions de vida. Cadascuna a la seva manera i amb els seus recursos, no podem dir que cap de les dues sigués més o menys apta, l’únic que podem assegurar és que els dos tipus d’ovelles van aconseguir adaptar-se i continuar amb la descendència. Les més dèbils tenien més energia per reproduir-se amb més freqüència i tenir més cries, en canvi les que posseïen un sistema immunitari més fort no tenien l’energia suficient com per tenir tantes cries.
La conclusió és, que per una raó o una altra, els dos tipus d’ovelles van ser capaces d’adaptar-se i de no disminuir el nombre de població.