Ser fill de rei no vol dir tenir-ho tot al’abast de les mans, i la història de Jaume I n’és un exemple clar. Als tres anys era un presoner, als 5 era rei, als 13 el van casar,… però també era un home amb una voluntat de ferro que va ser capaç de capgirar el seu futur i el dels Països Catalans i convertir-se en el rei més gran del seu temps. Pocs regnats han estat més llargs que el seu, més productius que el seu: més de seixanta anys anys al tron, més de seixanta anys regnant!
3 thoughts on “Un rei amb una història diferent.”
Jesús
Tot s’ha de dir, que per l’època en què vivia fou un rei especial. Per començar, quan es va fer gran era un home molt alt i fort, i la gent el devia veure com un gegant, perquè llavors la mitjana de l’alçada entre la societat era més baixa. A causa d’això ja causava respecte només per l’estatura.
A més és curiosa l’edat en què va morir. Al segle XIII l’esperança de vida devia estar al voltant dels 30, perquè com que hi havia una considerable falta d’higiene les malaties progressaven de pressa i no sabien com curar-les. Ell, en canvi, va viure més de seixanta anys, i fins i tot va sobreviure a la ferida que li causà una fletxa que li clavaren al cap.
Resumint, que trobem un rei especial i curiós, un rei que per condicions no hauria de pertànyer a aquella època, sinó bastants segles després.
Laia Codina
Jaume I, va ser un dels Reis que va viure més anys, perquè s’ha de dir que, amb aquella edat, viure més de 60 anys, no era el més comú n’hi el més normal era més aviat, un Rei, modern…
Ser presoner als 3 anys, Rei als 5 anys, i als 13 anys, ja el van casar, era com…una mica, agressiu, perquè ell mateix, va dir que als 13 anys, encara no estava preparat per ser major, o sigui , poder deixa embarasada a una dona, com amb la que es va casar.
Aitor
Estic d’acord que ser fill d’un rei no significa tenir-ho to a l’avast, però hi ajuda molt… Sinó que els ho expliquin a aquells pobres pagesos arruinats, bé arruinats tampoc, ja que mai havien pogut tenir diners per arruinar-se, més aviat se’ls quedaven els reis. Aquests, mentre Jaume I estava fent les seves batalletes, passaven gana i mantenien la família com podien… Encara que també s’ha de dir que pocs reis s’han trobat en aventures com les d’en Jaume: presoner als 3 anys, rei als 5 anys, casat als 13 anys, quan li venia ben just de tenir desenvolupat el que els homes han de tenir desenvolupat… Sembla més aviat una història de ficció.
Tot s’ha de dir, que per l’època en què vivia fou un rei especial. Per començar, quan es va fer gran era un home molt alt i fort, i la gent el devia veure com un gegant, perquè llavors la mitjana de l’alçada entre la societat era més baixa. A causa d’això ja causava respecte només per l’estatura.
A més és curiosa l’edat en què va morir. Al segle XIII l’esperança de vida devia estar al voltant dels 30, perquè com que hi havia una considerable falta d’higiene les malaties progressaven de pressa i no sabien com curar-les. Ell, en canvi, va viure més de seixanta anys, i fins i tot va sobreviure a la ferida que li causà una fletxa que li clavaren al cap.
Resumint, que trobem un rei especial i curiós, un rei que per condicions no hauria de pertànyer a aquella època, sinó bastants segles després.
Jaume I, va ser un dels Reis que va viure més anys, perquè s’ha de dir que, amb aquella edat, viure més de 60 anys, no era el més comú n’hi el més normal era més aviat, un Rei, modern…
Ser presoner als 3 anys, Rei als 5 anys, i als 13 anys, ja el van casar, era com…una mica, agressiu, perquè ell mateix, va dir que als 13 anys, encara no estava preparat per ser major, o sigui , poder deixa embarasada a una dona, com amb la que es va casar.
Estic d’acord que ser fill d’un rei no significa tenir-ho to a l’avast, però hi ajuda molt… Sinó que els ho expliquin a aquells pobres pagesos arruinats, bé arruinats tampoc, ja que mai havien pogut tenir diners per arruinar-se, més aviat se’ls quedaven els reis. Aquests, mentre Jaume I estava fent les seves batalletes, passaven gana i mantenien la família com podien… Encara que també s’ha de dir que pocs reis s’han trobat en aventures com les d’en Jaume: presoner als 3 anys, rei als 5 anys, casat als 13 anys, quan li venia ben just de tenir desenvolupat el que els homes han de tenir desenvolupat… Sembla més aviat una història de ficció.