Mestre de Sebes i Meandre de Flix: Entorn d'Aprenentatge i de l'Escola Enric Grau i Fontseré de Flix
General
XXI Jornades de Camps d’Aprenentatge
0Els dies 8, 9 i 10 de febrer es celebraren les XXI Jornades de Camps d’Aprenentatge a Empúries (L’Escala – Girona). Com cada any tots els professionals d’aquest servei educatiu es reuneixen per tal d’intercanviar reflexions sobre la nostra pràctica educativa. Enguany les jornades estaven centrades amb la Innovació educativa, més concretament en l’interrogant Eina o Objectiu?
Les ponències les realitzaren el Sr. Joan Badia (ex-Director General d’Innovació Educativa de la Generalitat de Catalunya) i del Sr. Albert Bayot (nou Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Girona). A més ens van presentar el projecte educatiu del CdA d’Empúries amb la visita a les runes d’aquest indret i els nuclis romànics de Sant Miquel i Sant Tomàs de Fluvià.
A més cada Camp d’Aprenentatge presentà un taller educatiu innovador i es realitzà un Plenari final sobre les conclusions arribades després de reflexionar sobre la Innovació Educativa en aquests serveis educatius.
Sortida a la Punta de l’home
2Com cada any, el Centre Excursionista de Flix organitza la sortida a la Punta de l’Home. Enguany 30 valents i valentes completaren els 18 quilòmetres aproximats que separen la Plaça de l’església amb el turó de la Fatarella i la tornada. Com sempre l’amic Àlex va dissenyar una ruta circular amb bastant desnivell i “camins de cabra” que els participants vam gaudir malgrat el temps que ens feia.
Mostra Punta De L’home en un mapa més gran
Amb aquesta postal, amb la foto guanyadora del concurs popular de Setmanatura 2010 de Batiste Estopà, el Grup de Natura Freixe desitja a tothom unes bones festes i millor any 2011.Obres de millora de la passera i dels observatoris
0En el marc dels ajuts del Departament de Medi Ambient i Habitatge als espais naturals protegits concedits a l’Ajuntament de Flix, s’han fet diferents actuacions de millora de les infraestructures de la Reserva natural de Sebes. Entre elles destaca l’adaptació de la passera que porta als aguaits de la llacuna i de la Vall de Sant Joan per permetre l’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda. Es tracta de posar una protecció baixa lateral com la que ja existeix a l’altra passera, la del bosc de ribera i que permet accedir-hi amb cadira de rodes amb seguretat.
Altres actuacions han estat la renovació i millora de les pantalles protectores als observatoris i la propera instal·lació d’ un plafó divulgatiu al nou observatori de la Vall de Sant Joan.
Cal recordar que el manteniment de passeres i observatoris és una de les tasques que representa major dedicació per garantir-ne la seva correcta conservació. En aquest sentit es preveu que si s’obté finançament, el proper any es faci una important renovació de la passera del bosc de ribera, inaugurada el 1993.
Innovació tecnològica versus educació
0En els últims anys el Departament d’Educació està apostant per les noves tecnologies aplicades a l’educació. Malgrat aquest fet els resultats acadèmics no estan acompanyant en la mesura desitjada. La pregunta és ben senzilla: que està fallant? com es pot aconseguir un veritable canvi metodològic dels docents? Les respostes són vàries i les reflexions dels experts en la matèria s’haurien d’escoltar més per part dels “gestors” del model educatiu.
Una entrevista molt interessant que realitza la periodista de Tv3 Karma Peiró al director de la fundació Itinerarium Narcís Vives al portal 3cat24.cat ens mostra alguna d’aquestes respostes a aquest repte:
Ara que tenim pissarres digitals i ordinadors a les escoles anem pel bon camí en el terreny educatiu?
Ni molt menys. Estem en un moment molt convuls, davant d’un problema greu del qual poca gent és conscient. En el sector mediambiental tots som molt sensibles, es debat i es prenen mesures. No passa el mateix amb l’educació.
Què passa?
El missatge que s’està deixant és: “No us preocupeu, no canvia res pel fet que arribin els ordinadors”. I jo dic: “Alerta!” Estem davant d’un gran canvi. Ens hem de posar tots les piles perquè la situació és complexa. Hem d’avançar cap a una nova manera d’ensenyar i aprendre, on l’alumne estigui en el centre i internet ens permeti compartir, publicar i fer projectes transformadors en xarxa.
On és el problema?
El problema és que la integració de pedagogia+tecnologia+continguts no s’està fent adequadament. La transmissió d’informació hauria de passar a un segon pla. El principal hauria de ser el procés d’aprenentatge de l’alumne.
Com veu el projecte 1×1 que es va implantar l’any passat a les aules catalanes?
S’està posant massa èmfasi en les tecnologies i molt poc en la pedagogia. Abans tenien continguts en format paper; ara ho són en PDF o amb animacions. Però l’alumne no pot triar entre la gran quantitat de recursos que hi ha en obert a internet. Tampoc es potencia l’aprenentatge en xarxa.
En què consisteix aquest aprenentatge?
En treure-li profit als continguts que hi ha a internet més als que es poden derivar de la comunicació entre escoles, professors i alumnes. Aquest seria un gran canvi en l’educació.
I això no es fa ara?
Sí, testimonialment i de manera voluntària. Els materials se’ls han de crear els professors perquè gairebé no tenen suport de l’administració pública.
I tots els professors estan igual de preparats per afrontar el repte que esmenta?
Hi ha diferents nivells: els que fan servir les tecnologies com a suport de la seva classe magistral. Aquests ja haurien de passar a un segon estadi, on es troben els professors que proposen als alumnes recorreguts tancats amb eines per crear aplicacions didàctiques multimèdia com Jclic o ‘Hot potatoes‘. Un tercer nivell el formen els mestres que fan servir programes d’internet en obert (com ara fulls de càlcul, programes de dibuix, processadors de textos, etc.). Aquí comença el més interessant. Després vindria treballar en xarxa a l’aula i, per últim, fer-ho amb altres centres.
A Catalunya hi ha un grup de professors que fa més d’una dècada treballen d’aquesta manera voluntariament, oi?
Sí, sortosament tenim xarxes educatives molt progressistes amb les quals comparteixo la visió. El projecte Espurna, amb el Ramon Barlam, al capdavant. O la comunitat Webquestcat, la xarxa iEARN-Pangea són bons exemples. Però reben suport administratiu? Els recursos que n’hi ha a Catalunya van destinats a que aquests projectes creixin? No.
I per què no reben aquest suport?
Això no m’ho hauries de preguntar a mi. Entenc que ha d’haver una aposta pel canvi. Encara que siguin una minoria de professors, caldria recolzar-los i animar-los perquè el seu coneixement pugui transferir-se als altres. Ha d’haver-hi una aposta cap a la innovació. Seria un benefici pel país.
Segons el Departament d’Educació ja està fent aquesta formació.
Formació en què? En com funcionen els ordinadors o les pissarres digitals? Sí, jo he participat reforçant la part col.laborativa. Però és insuficient el temps que han dedicat a formar al professorat.
Tot de cop no es pot fer: canviar la metodologia, introduir la tecnologia, formar al professorat…
Aquest és el problema: que hem volgut fer-ho tot de cop!. I hem començat a treballar de qualsevol manera. Les editorials tampoc han tingut temps per fer el canvi. L’opció més ràpida ha estat passar tot el contingut de paper al format digital.
M’està dient que els alumnes de la propera dècada rebran un aprenentatge millor per falta de previsions?
Hi ha d’haver algun canvi disruptiu per convencer-nos del moment actual. Cadascú des de la seva posició. El sector editorial ha d’incorporar eines que permetin a l’alumne construir en les propostes didàctiques. Ara només pot llegir. L’administració ha de vetllar perquè el professorat pugui tenir una bona formació. Cal acabar amb la inèrcia del professorat i de l’administració.
Si aprenem amb recursos en obert d’internet, què fem amb els llibres de text?
Per mi no caldrien.
I de què viurien les editorials?
Cadascú s’ha d’adaptar als nous temps. Haurien de veure que la revolució que hi ha en aquest moment és prou important com per experimentar nous models de negoci. No pot ser que per mantenir el negoci de les editorials el país no avanci. Podrien fer recursos oberts a preus assequibles. El professorat hauria de generar també continguts i recursos perquè altres els poguessin fer servir.
Què entenem per recurs?
Una unitat didàctica, una webquest, un projecte col.laboratiu, etc. Sempre integrant pedagogia, tecnologia i continguts. I que cada professor s’ho pugui adaptar. M’agrada molt l’eslogan: adopta-adapta, crea i comparteix. El Jordi Adell– un dels principals experts en noves tecnologies aplicades a l’educació- sempre diu que si cada professor generés un sol recurs a l’any, i el compartís, tindríem un banc de recursos enorme.
Al desembre se celebrarà la Jornada: ‘Instruments per transformar l’educació”. Però abans obren un debat a internet. Com anirà això?
Es vol fer un full de ruta per a una bona utilització dels ordinadors a l’aula. La proposta és del professorat i adreçada als professors. Volem identificar els problemes, la visió comuna i estudiar solucions. Servirà també per conèixer recursos i posar-los en xarxa.
Quina seria la situació ideal en el món educatiu?
L’alumne ha de ser el centre. Des de petit ha tenir moltes possibilitats d’autonomia perquè pugui ser un emprenedor. Aquesta és la idea clau. Que pogués veure que treballant en xarxa l’enriquiment és enorme.
Ho estem veient amb eines com Twitter, oi?
Exactament. Twitter m’ha canviat la manera d’aprendre. Puc seguir els meus mestres, les seves reflexions, el que diuen a conferències, etc. El nou repte és com traslladem això a l’aula.
Alguna idea?
A la Fundació Itinerarium hem fet la Earthquest de Darwin, per experimentar continguts digitals de nova generació. Fem servir Facebook, Google earth, Flickr, Dipity, fòrums, etc. Un altre exemple és l’Atles de la diversitat, on és molt important trepitjar el territori. Moltes vegades s’estudia Catalunya des del llibre de text només. En aquest projecte es tria el més singular del municipi i els alumnes surten a recollir informació de fonts primàries diverses en format text o audiovisual. Tornen a l’aula, incorporen el material a internet i la comparteixen amb altres centres. A l’Argentina s’està aplicant amb gran èxit. Hem de pensar en més idees d’aquesta mena. Estem molt lluny encara però l’aprenentatge en xarxa és el camí a seguir.
Entrevista de Karma Peiró a Narcís Vives a 3cat24.cat
Decisió al caure
0Sembla ser que aviat sabrem si a la nostra comarca ubiquen finalment el ATC/MTC. Aquesta setmana el govern espanyol ha tret aquest globus sonda per a veure com respiren pel País Valencià, i tot sembla indicar que el govern valencià recorrerà la decisió.
Resulta curiós com es passen la patata calenta els uns i els altres. A nivell tècnic tenen molt clar el què es farà amb els residus en els propers 60 anys. El que no tenen tan clar és el que faran a partir d’aquests anys. Aquest fet el vaig poder comprovar personalment assistint a les XXVII Jornades Nacionals sobre energia i educació, organitzades pel Foro Nuclear a Madrid els dies 10 i 11 de setembre. Enguany les jornades estaven centrades amb la protecció del medi ambient en la gestió de les centrals nuclears i va tenir a ponents de primera fila en aquests temes: el president i les primeres espases d’Enresa, Nuclenor, Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, Enusa, etc… a banda d’experts en canvi climàtic i el cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Gregorio Marañón.
Les ponències feien referència als estudis epidemiològics sobre els efectes de les baixes dosis de radiació en humans, els processos de clausura d’instal·lacions nuclears i radioactives, així com el projecte ATC i el parc tecnològic associat, el seu impacte socioeconòmic i la gestió de les candidatures.
A nivell general vaig trobar interessants moltes de les ponències i taules rodones del programa, enfocades a vendre’ns als 400 participants d’arreu de la península l’energia nuclear a la mínima oportunitat amb dades i fets (normal tractant-se de Foro Nuclear com organitzador). Però a l’arribar al tema ATC/MTC i després de presentar-nos el projecte la Cap de Comunicació d’Enresa, ja van sorgir moltes preguntes i la taula rodona va ser molt distesa i controvertida. Les preguntes que anàvem fent els oients les anaven contestant com podien, sobretot respecte la “temporalitat” del magatzem. En aquest cas, no se’n va sortir molt bé i reclamava confiança en els científics i generacions futures que trobaran una solució definitiva als residus després de 60 anys (vaja acte de fe que ens cal fer…).
Però el més curiós de la jornada, fou la taula rodona protagonitzada pel Director d’Administració d’Enresa, per un membre de l’AMAC (alcalde de Cofrentes – País Valencià), la secretària de l’Ajuntament de Villar de Cañas com a representant dels municipis no nuclears (municipi amb candidatura a l’ATC) i moderant el Director de Comunicació de NUCLENOR. Aquesta taula rodona es presentava amb els antecedents al ATC amb el model holandès i el protocol del programa COWAM, sempre a la recerca del consens social, polític i els beneficis que obtindrà la zona que l’aculli. A continuació li tocava el torn a l’alcalde de Cofrentes i membre de l’AMAC, on va fer un míting amb tots els beneficis del projecte, recordant el rebuig i problemes d’alguna candidatura com Yebra i omplint-se la boca amb “el consenso que hay en la Ribera del Ebro y Ascó“. QUEEEEÈ? Ho he sentit bé? Si, si, continuava amb la creació de “plataformas a favor del ATC en la zona del Ebro“, etc… La veritat és que no em vaig aguantar i vaig demanar tanda i paper a una hostessa que s’encarregava de repartir papers per formular preguntes als ponents. Després de numerar les mocions dels ajuntaments de la Ribera, adhesions d’entitats, movilitzacions, actes i demés protestes (fets), vaig formular la pregunta: Creu que hi ha consens a la Ribera de l’Ebre?. I el paio, tant fresc diu que és el que sent i nota després d’assistir a les reunions de l’AMAC i es contradiu valorant de decisió valenta de l’alcalde d’Ascó de demanar la candidatura. Quina barra! A més, se li pregunta perquè el seu municipi no l’havia demanat i la resposta és molt bona: “el anterior alcalde (por cierto, mi padre) consensuó con los vecinos de Cofrentes la negativa a solicitar el proyecto ATC“. Però no era tant bo pels tots els pobles i comarques???
En fi, ponències correctes, interessants realitzades per diferents tècnics i experts en la matèria i quan donen la paraula al sector polític se’ls veu el llautó a quilòmetres de distància. Què hi farem…
Montserrat – Flix
0Aquest dissabte 4 de setembre un grup de valents realitzaven una d’estes cafrades que ens tenen acostumats: 160 km en bici des de l’abadia de Montserrat fins al nostre poble. La raó d’aquesta etapa digna d’una de les grans voltes era la commemoració del X Aniversari de la coronació de la Verge del Remei i l’objectiu era duu una banderola signada pels monjos de Monserrat fins al nostre poble.
Ja a les 6 del matí ja no faltava res: desfilada de bicicletes (Ditec, De la Rosa, Argon 18, Canyon, BH i Biachi), ciclistes (Xavi, Ramon, Joan, Pau, Pitoi i Albi) i holigans-assistència tècnica (Aixa, Anna, Emma i un servidor). Viatge amb cotxe fins a Montserrat i per escalfar pujadeta fins a la plaça del Santuari per buscar la signatura dels monjos. Fotos de rigor i sortida cap a Flix!
Després de molts quilòmetres a les cames i a les rodes dels cotxes d’assistència amb paradetes per repondre energies, rialles, esforç, més rialles i bon ambient, arribem puntuals a l’Ermita del Remei per entregar la banderola commemorativa.
Objectiu aconseguit i una altra cafrada al sac! Amb quina ens sorprendran properament?
Us deixo amb unes fotos de la jornada. Si voleu més informació de l’etapa cliqueu aquí.
10 anys de cavalls i cigonyes a Sebes
0El març de 2001 arribaven a Sebes els tres primers exemplars de cavalls de la Camarga provinents del Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’objectiu era iniciar el projecte de recuperació de zones amb vegetació més esclarissada i l’obertura d’aquestes zones enmig del dens canyissar de Sebes. Els aiguamolls són un dels ambients més dinàmics que existeixen en estat natural i la diversitat de vegetació i zones més o menys inundables la marca la pròpia dinàmica del riu. Es espais on aquest efecte modelador del riu s’ha modificat per la construcció d’embassaments i la regulació de cabals, es tendeix a l’empobriment i a l’homogeneïtzació, amb el domini de densos canyissars que impossibiliten el creixement d’altres espècies de vegetació.
Foto de l'Espurna recent nascuda
El Pla de Gestió de Sebes redactat presentat el 1999 ja preveia la diversificació d’hàbitats per afavorir espècies de vegetació però també de fauna. L’arribada fa 10 anys de les eugues Blanqueta, Índia i Estrella, tal i com les van batejar els alumnes del CEIP de Flix, fou tot un aconteixement i va marcar una fita en la gestió que es fa a Sebes.
D’ençà la seva arribada i gràcies als seguiments de la vegetació, s’han pogut obtenir dades que són un referent en la gestió de pastures en espais protegits. La recuperació d’espècies de plantes com l’escutel·lària (a Flix és gairebé l’únic lloc de Catalunya on es pot trobar), els prats amb jonqueres, però també la creació de noves zones d’alimentació i reproducció per diferents espècies d’aus, són un exemple de millora dels hàbitats que s’ha aconseguit. Però no n’hi ha prou, i ara també s’impulsa la recuperació de la pastura amb ovelles de les zones de transició entre l’aiguamoll i la zona d’oliveres del voltant.
Actualment hi ha dos ramats de cavalls, un amb 4 exemplars i l’altre amb 6. El darrer en néixer, Toll, batejat la passada edició de la festa de les cigonyes i que ja és part de la segona generació de cavalls nascuts a Sebes.
I precisament la data de l’arribada dels cavalls estava ben relacionada amb la de l’inici del Projecte de reintroducció de la Cigonya blanca a les Terres de l’Ebre pocs mesos després, el juny de 2001. Les zones obertes gràcies a la pastura deixarien obertes zones d’alimentació per a elles quan fossin alliberades i per a altres aus que se’n beneficiarien. Sembla que hi hagin estat sempre però fou el 2003 quan van criar les primeres parelles de cigonya blanca a les Terres de l’Ebre, i enguany ja han estat 15 les parelles que han vingut per criar.
Cavalls i cigonyes al llarg d’aquests 10 anys han estat el referent de la zona de Sebes i han ajudat a donar-la a conèixer arreu i divulgar els seus extraordinaris valors naturals, així com a convertir-la en un referent en l’àmbit educatiu. Al darrere hi ha hagut però un treball intens, sovint poc comprès, del que se n’han de sentir ben orgullosos tant el personal de la reserva com els voluntaris, les entitats que n’han donat suport i tots els col·laboradors que ho han fet possible. A tots moltes gràcies i per molts anys!
Si voleu podeu veure el vídeo del programa El Medi Ambient que dedicà als 10 anys del Projecte de les Cigonyes (http://www.tv3.cat/videos/2971130/Sebes-10-anys-de-cigonyes)
Trifesta 2010
1Aquest cap de setmana la colla dels Semprepatint han celebrat la III Trifesta al nostre Pas de Barca. Enguany i com a novetat, els més petits realitzaren una Duatló on l’esforç i la il·lusió fou el més destacat entre els futurs esportistes. A continuació s’inicià la triatló dels semprepatint.
Els tri atletes es llançaren a l’aigua des de l’embarcador i donaren la volta a la pilastra de la barca per tornar a l’embarcador. Després agafaren la bicicleta per realitzar tres voltes al circuit de l’itinerari del pas de barca, camí dels Arensos i tornada cap a l’embarcador. Finalment tocava tres voltes pel sector run des del mateix embarcador i arribar fins les torres de guaita pel nou itinerari i tornar cap a l’embarcador. No hi havia cronòmetres ni classificacions finals, tan sols gaudir de l’activitat física, del bon ambient i un final de festa magnífic com ens té acostumats l’amic Joan.
Us deixo amb unes fotos de la jornada, i com diuen els semprepatint: Salut i km!
TRIFESTA
TRIKIDS
Trobada dels CRP de Tarragona
0Avui dijous 15 de juliol ens han visitat els docents dels Centres de Recursos Pedagògics de les comarques de Tarragona del Departament d’Educació. Cada any per final de curs realitzen una sortida i enguany han escollit la Reserva Natural de Sebes per acomiadar el curs acadèmic. Hem fet una visita guiada a la Reserva fins a la passera del bosc de ribera i els hem explicat els tallers educatius que realitzem amb els alumnes. Han marxat molt contents i sorpresos de les infraestructures i projectes que s’estan duent a terme al nostre municipi i en concret a la Reserva. De ben segur que ho recomanaran a les escoles de les seves comarques.
