Aquests darrers dies sembla que Catalunya pateixi una altra pandèmia de dràstiques conseqüències. I és que en una setmana, els incendis de les comarques de Lleida (vora 5.ooo ha) i el d’Horta de Sant Joan a la Terra Alta (vora 1.000 ha), ja multipliquen per 10 les hectàrees cremades en tot l’any 2008 (vora 600 ha).

Però el problema no acaba aquí, sinó que en pocs dies ja han mort 5 persones com a conseqüència directa del foc. Un foc del que encara ara no es coneixen les causes i com sempre, tardarem en saber realment quines van ser. Creuament d’acusacions (si un pal elèctric, un llamp, …, o provocats per interessos variats).

A més, respecte al foc de les comarques de la Noguera, l’Urgell i la Segarra són el 73 % de superfície agrícola i un 27 % de vegetació forestal les hectàrees cremades amb les pèrdues econòmiques que això representa.

Pel que fa al foc d’Horta de Sant Joan, la meitat de les hectàrees cremades corresponent al Parc Natural dels Ports i l’altra meitat al PEIN, fet que comporta una pèrdua irreparable pel que fa a patrimoni natural. Aquest fet provoca danys colaterals importants ja que la zona viu del turisme rural i cultural amb multitud d’allotjaments, itineraris, museus, vies ferrades, entre altres, que fan de la zona un lloc molt interessant a pocs quilòmetres de casa nostra.

Lestat del bosc després del foc

L'estat del bosc després del foc

Aquestes dades han d’anar acompanyades per una reflexió per tothom, ja siguem ciutadants o polítics, ja que en el nostre país encara no tenim un bagatge significatiu pel que fa a la protecció dels boscos i repoblament dels mateixos quan aquests han estat calcinats. I és que segons les dades que ofereix el Departament de Medi Ambient i de l’Idescat, a Catalunya es repoblaren en els últims 5 anys 3.232 ha de les més de 12.000 ha cremades, sense comptar les hectàrees talades per causes diverses, efectes de les ventades, etc.

Un exemple que el tenim aprop fou l’epidodi de les ventades d’aquesta primavera passada: milers d’arbres arrencats pel vent o talats per por a que caiguin a tota Catalunya i al nostre poble en particular. Sols cal passejar-se pel poble per observar les restes vegetals dels arbres talats arran d’aquestes ventades,  provocant un combustible molt potent si es declara un incendi. I quants s’han replantat? Zero Patatero que dirien uns catxondos…

Bé, no m’allargo més ,com sempre en aquests temes, els països nòrdics ens passen la mà per la cara i repoblen gairebé sempre el doble del que es crema o es tala, fet que permet la supervivència de boscos centenaris amb un manteniment digne i constant del sotabosc, accesos i altres feines de manteniment. Això sense entrar en la protecció de la fauna que vivien en aquests arbres.

Per pensar-hi…