El Centre Excursionista de Flix és una entitat esportiva flixanca, un club petit però d’un nivell realment potent. Té uns 40 socis dels quals la meitat tenen llicència federativa en la qual participen en curses de muntanya, travessies, raids, duatlons i arriscades expedicions de muntanya.La darrera aventura d’aquesta entitat fou l’expedició a la Shipton Spire al Pakistan, una paret de 1300 metres situada a quasi 6000 metres. Els protagonistes són:  

Alex Estela Carreras, 36 anys.President i fundador del Centre Excursionista de Flix (CEF). Membre del GAME (Grup d’Alta Muntanya Espanyol).
Des de l’any 93 ha escalat gairebé 1.500 rutes, unes 500 entre 100 i 1200m. D’aquestes unes 50 han estat noves rutes. Ha escalat gairebé per tota la geografia catalana i espanyola, així com als Alps, Dolomites, EEUU, Marroc, Alaska i Pakistan. Destaquen els premis de la FEEC i la FEDME per les escalades fetes l’any 2000 (Marroc) i 2003 (Pakistan). Ha aconseguit un nivell de 7a en roca, A4 en artificial i 5+ en gel.

Toni Garcia Rodas, 34 anys, soci del CEF des de l’any 99.
La seva llarga experiència l’ha fet escalar a gairebé totes les parets de Catalunya i Espanya. Sempre intentant portar l’escalada lliure per bandera també ha escalat als Alps, Còrsega, Sardenya, Thailàndia i Sud-àfrica. A aconseguit un nivell de 7b+ en roca, A2 en artificial i 5 en gel.  

Aquests dos personatges, em van convèncer per editar les gravacions que havien fet al Pakistan i convertir-les en una mena de documental, ja que l’Àlex, quan ensenyava les seves aventures amb diapositives, deia que es cansava massa explicant-les una per una i volia modernitzar-se una mica. I amb uns mitjans casolans ens vam animar i després de moltes hores va sortir a la llum l’audiovisual: Shipton Spire. El vam presentar dos dies a Nadal al centre d’exposicions de Caixa Tarragona amb molt de públic. Vist que va agradar a la gent, va i Àlex diu que el presentava a l’11a. mostra d’audiovisual i fotografia de muntanya que es celebra al Centre cultural
La Farinera del Clot a Barcelona. I va i seleccionen el nostre documental per projectar-lo el dimecres 6 de Febrer a les 20:30 hores en el centre cultural esmentat situat a Gran Via a Barcelona.

mostra2008.jpg

Programació de la mostra: cliqueu aquí 

I per acabar un resum de l’aventura:

El gran repte del Centre Excursionista de Flix fou a l’any 2007 viatjar fins la serralada del Karakorum (Pakistan) per escalar la paret de 1.300 m. de la Shipton Spire de 5.850m. Sortiren de Barcelona amb avió fins Islamabad (Pakistan), després amb vehicle durant dos dies fins arribar a Skardu. Posteriorment amb jeep (unes 7 hores) fins Askole on comença el trekking de 4 dies fins al camp base de la Shipton Spire. Aquesta impressionant agulla de 1.300 m. de roca es troba situada a la glacera del Trango juntament amb altres parets de semblant alçada que totes juntes formen el conjunt de parets més impressionant del món.En aquesta paret hi ha un total de 9 rutes, totes elles de força dificultat. D’aquestes 4 són americanes, una italiana, una eslovena i les altres tres són variants de alguna de les primeres.
La idea era obrir la una pròpia ruta, aquesta seria la primera catalana i espanyola ja que uns bascos van obrir una variant però sense fer el cim.Posteriorment també ha hagut algun intent per part de escaladors del país però sols una escaladora va fer cim acompanyada de dues americanes.
Per obrir la ruta els faria falta possiblement de dues a tres setmanes d’escalada a la paret, dormint a la mateixa amb hamaques de paret. L’escalada no tan sols fou difícil per la seva verticalitat sinó també per l’alçada (el cim està a 5.850m.) a la que es van haver d’aclimatar (en aquesta alçada hi ha la meitat d’oxigen que a casa nostra).La mala sort va aparèixer al cinquè dia de l’escalada a la Shipton Spire quan una pedra va caure a l’esquena de l’Àlex quan anava de primer i li va fracturar una costella (això ho va saber a l’arribada a Catalunya).

Aquest fet va provocar que tornessin al camp base i després d’uns dies de repòs ho tornaren a intentar però fou impossible.

Actualment, els dos escaladors ja pensen en tornar-hi algun dia per acabar la feina i fer el cim.

És el tarannà dels escaladors.