LES ANECDOTES DEL MEU AVI
Era una vegada en quan les besties parlaven ,els arbres cantaven i les pedres caminaven en un poblet molt petitet del Pirineu , en un llogaret hi vivia el meu avi i la meva avia.
El meu avi tenia 84 anys , tenia un bigoti negre i uns ulls blaus com un mar calmat, també era molt simpàtic.
La meva avia tenia 82 anys.
Jo viva al cap de creus i cada cap de setmana anava al llogaret dels avis. La meva avia quasi cada cap de setmana em feia macarrons amb un tomàquet boníssim que el feia ella mateixa. El meu avi sempre rondinava, que si estan molt torrats , que si la pasta estava dolça o salada, sempre tenia alguna cosa a dir sobre els macarrons. El meu avi de jovenet era excursionista o alpinista i havia arribat a pujar l’Everest ,el sostre del mont .
Jo li vaig preguntar si algun dia podríem pujar alguna muntanya de per aquí , l’avi em va dir amb veu fluixeta
-No, es que les cames em fan mal i quan camino em canso molt…
-I per que no vas al metge? Li vaig dir jo.
Tothom va callar i ningú em va respondre.
Quan estàvem al cotxe li vaig preguntar a la mare.
-Mare perquè quan he fet aquella pregunta ningú m’ha respost?
-Fill meu no se com dir-te allò de la cama no se li curarà mai, es perquè ell hi ha es vell i el seu cos fa molts anys que funciona, sabies?
-A no ho sabia, li vaig dir jo una mica trist.
L’endemà em vaig llevar d’hora,vaig agafar el mòbil per xerrar una estona am l’Oriol,el meu millor amic.
Avui era un divendres al mig dia,estava am la mare. Em va dir si volia anar a casa els avis,perquè ella havia d’anar a Barcelona a buscar uns papers de la feina. Jo li vaig fer que si amb el cap.
Hola avi, com estàs?
Na fent…
Podem anar al soterrani a explicar-me una historia de quan vas pujar el Montblanc.
Si,va dir l’avi aixecant-se de la seva butaca vermella.
Quan estàvem baixant les escales que van cap al soterrani li vaig preguntar a l’avi:
Avi,has contat mai les escales que hi han?
No,perquè ho dius?
No per re,per re.
Quan vam entrar al soterrani vaig veure dos butaques noves de color negre,ell em va dir que si la mare les havia portat aquí?
Jo li vaig dir que no una mica espantat.
Calla va dir l’avi.
Per que li vaig dir jo amb veu fluixeta.
Per que he sentit un soroll molt estrany.
Avi,he sentit com si camines algú.
Entrem em va dir l’avi tot xiuxejant a l’orella.
Algú havia regirat tot el soterrani vam anar a l’habitació del costat, que es on hi havia tots els trofeus i recordatoris de l’alpinisme i d’excursions que havia fet.
Hi havia la finestra oberta completa ment
L’avi i jo vam treure el cap per la finestra i vam beure un home que anava vestit de blau,no li vam poder beure la cara, l’avi va contar els trofeus,medalles i recordatoris, l’avi va dir falta un trofeu i dos medalles.
L’avi em va posar la mà al cap i va anar cap a dalt al menjador.
En aquell moment va entrar l’avia per la porta que havia anat a comprar fruita per l’avi. No va dir re i va entrar a la cuina.
Vaig pujar al menjador,em vaig seure al costat de l’avi i li vaig preguntar:
Avi,per que quan has vist aquell home has marxat?
Per que es un enemic meu, em va intentar guanyar pujant el Turo de L’home i ara ho tindre de tornar ha fer per tindre el trofeu,i ho faré amb tu,com que em vas demanar anar a pujar una muntanya ,doncs ja ho tens
FI.

QUÈ HAS FET?
hem fet un text dels avis.

QUÈ HAS APRÈS?
he après quins pasos tinc que seguir per que un text em surti be.

COM HO FARAS LA PROPERA VEGADA?
ho fare millor pero no molt be,ja savre com fer-ho.

PER QUÈ T’HA SERVIT?
m’ha servit per apendre a no fer tantes faltes,saver les parts d’un text…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *