Intrepids de sise

Ja podeu començar a repassar!!!!!

Bona tarde a tots, de nou…

Com ja sabeu, aquest matí hem llegit aquest texte sobre la ruta de la seda.

Ara heu de completar la fitxa que us he donat.

Us adjunto el texte per a que feu memòria.

Fins demà,

Txús

LA RUTA DE LA SEDA

4

UNITATNI

Un secret molt ben guardat

Tant el cuc de seda com el seu aliment, la morera blanca, eren indígenes de la Xina. Els

xinesos van començar a filar i a teixir la seda fa milers d’anys. Molt aviat, també van aprendre

a criar els cucs de seda i a obtenir-ne el fil. De tot aquest procés se’n diu sericicultura.

Les restes de seda més antigues que es coneixen tenen gairebé cinc mil anys.

A mesura que l’imperi xinès creixia, la sericicultura i l’art de teixir la seda es van anar

estenent i perfeccionant. Es va acabar produint en grans quantitats i era tan apreciada que

no tan sols s’utilitzava per fer-ne vestits, ornaments i altres peces de roba, sinó també com

a moneda, fins i tot per pagar impostos.

De mica en mica, els teixits de seda es van escampar des de la Xina per tot Àsia. Amb

seda s’obsequiaven els sobirans dels regnes aliats; amb seda es compraven els cavalls als

pobles nòmades del nord; amb seda es pagaven els articles que venien dels altres regnes i

països de l’oest, alguns tan llunyans i desconeguts com el Da Qin, el nom que les cròniques

xineses donaven a l’Imperi Romà, del qual no sabien pas gran cosa, igual que els romans sabien

molt poca cosa dels seres, els habitants d’unes terres remotes que hi havia cap a

l’Orient, de les quals un dia els va arribar un teixit extraordinari: el sericum, la seda.

Però l’obtenció de la seda va ser un secret que els xinesos van guardar gelosament durant

segles.

Durant tota l’època antiga i l’Edat Mitjana, els intercanvis comercials entre Orient i

Occident es van fer principalment per terra. També s’utilitzava el transport marítim, però

era molt més insegur. Hi havia una xarxa de camins que travessaven l’Àsia de punta a punta,

que arribaven fins a l’índia, l’Aràbia, l’Egipte, el mar Negre… i unien regnes petits i

grans, oasis, ciutats i ports. Vorejaven grans deserts, cadenes de muntanyes imponents,

havien de travessar rius cabalosos i colls a milers de metres d’altitud. Per aquestes rutes,

els articles passaven de mà en mà. Mercaders i traginers els portaven fins a la frontera del

seu país o una mica més enllà, els canviaven per altres articles i se’n tornaven. També

s’organitzaven grans caravanes, que feien rutes molt més llargues. Els viatges duraven

mesos, de vegades anys.

Es transportaven sobretot articles de luxe, que pesen poc, fan poc embalum i es poden

vendre cars: seda, és clar, però també teixits de cotó i de llana, ivori i closca de tortuga de

l’Àfrica, encens i mirra del sud de l’Aràbia, corall del Mediterrani, perles i pedres precioses,

pebre i altres espècies, substàncies aromàtiques, que es feien servir per fabricar perfums

i medicines… Per aquests mateixos camins es van difondre religions, com el budisme

i més endavant l’islamisme, i invents tan importants com el paper, i contes, històries

i llegendes, que un dia s’aplegarien en llibres com Les mil i una nits.

Un teixit de luxe

La seda era un teixit tan apreciat que la gent rica s’hi gastava veritables fortunes i sembla

que no en tenien mai prou. De mica en mica, els secrets de la seda es van anar escapant

de la Xina. Pobles de l’índia, del Tibet, de l’Àsia Central, de Pèrsia, Corea o el Japó,

que eren bons teixidors d’altres fibres, com la llana o el cotó, van aprendre a teixir la seda.

Però encara havien de comprar el fil als xinesos, que tenien estrictament prohibit treure

del país ous de cuc de seda i llavors de morera. Finalment, però, fins i tot aquest darrer

obstacle va ser vençut. També l’Imperi Bizantí va acabar sent un productor important de

teixits de seda, i al principi de l’Edat Mitjana, amb l’expansió de l’Islam, la sericicultura va

arribar a altres llocs del Mediterrani, com ara Sicília i d’aquí a altres ciutats. Però van haver

de continuar comprant fil de seda a la Xina, perquè no en produïen prou.

Avui el món dels teixits ha canviat molt, però la seda conserva encara totes aquelles

qualitats que la fan tan especial.

Com s’obté la seda

El cuc de seda (Bombyx mori), és una larva que s’alimenta de les fulles de la morera blanca

(Morus alba). Fa milers d’anys, els xinesos van començar a criar-lo i a fer tot el procés per obtenir-

ne el fil, un procés que dura prop d’un any.

Les papallones ponen centenars d’ous, petits com el cap d’una agulla.

Els ous reposen deu mesos, cinc en calent i cinc en fred.

Després tornaran a necessitar deu o dotze dies d’escalfor i humitat perquè en surtin els cucs.

De l’ou en surt una larva minúscula, que acabarà pesant deu mil vegades més, a força de

menjar fulles de morera fetes a trossets.

Al cap d’unes cinc setmanes la larva comença a teixir un capoll amb la bava que secreta.

Acabat el capoll, es converteix en crisàlide i s’adorm deu o dotze dies.

Abans que es desperti convertida en papallona i que trenqui el fil per sortir, l’ofeguen amb aigua

bullent o aire calent. Només deixen que surtin unes quantes papallones, perquè ponguin

ous i comencin un nou cicle.

Després es pentina el capoll per trobar el cap del fil i poder-lo descargolar (se’n diu debanar).

S’estiren junts els fils d’uns quants capolls i així s’obté la seda, que s’enrotlla en madeixes o

flocs i es deixa a punt per tenyir-lo, teixir-lo…

De cada capoll se’n treu un fil de 600 a 2.000 metres de llargada.

MERCÈ CANELA: «La ruta de la seda», dins Cavall Fort

 

Hem fet algunes entrevistes per l àrea de català.

A veure que us semblem.

Hola, som l’Eloi i la Jana i som aquí per fer una entrevista a Àngels Felip Casabó amb 47 anys.

Va, comencem.

1-Ara mateix a on treballes?

-Ara mateix estic en comissió de serveis a l’institut Pla de l’Estany de Banyoles

2-Quina edat tenen el nens amb el qual els hi fas classe? Són ja adolescents?

-Els de primer d’ESO tenen 13 anys, i els de primer de batxillerat 16. Els de primer d’ESO nomes fa 2 mesos encara anaven a l’escola de primària; podem dir que alguns són pre-adolescents. Els de primer de batxillerat són adolescents totals.

3-Quin comportament tenen el adolescent?

-La majoria són joves que tenen moltes ganes de passar-so bé i d’estudiar no gaire. Per sort, també hi ha alumnes estudiosos i amb ganes  d’aprendre.

4-A quins instituts has treballat?Amb adolescents o pre-adolescents?

Un any a Roses, dos anys a Olot, tres anys a Santa Coloma de Farners, un any a Sant Antoni de Calonge, un any a Palamós, un any a Salt, tretze anys a l’Escala, on encara hi conservo la plaça, i dos anys a Banyoles, amb adolescents i pre-dolescents.

5-Que volies ser d’adolescent?

Sempre havia volgut ser Missionera a l’Àfrica, es a dir treballar a el que ara es diuen ONG.

6-En que consisteix la biologia? Els hi agrada als adolescents?

-És una ciència que estudia els éssers vius des de totes les seves vessants.

El que més els hi agrada és anar al laboratori a fer diferents experiències.

7-Ens pots explicar alguna anècdota sobre la teva feina?

És una anècdota poc divertida: un dia mentre feia pràctiques amb els alumnes de 3r d’ESO s’em va trencar una pipeta de vidre i em va seccionar els dos tendons flexors del dit petit de la mà esquerra. En un any em varen operar set vegades.

8-T’agrada la feina que fas?

-Si, m’agrada molt tot i que cada vegada costa més ensenyar. De vegades a classe fas més altres feines( psicòleg, policia,…)i el que menys fas es ensenyar.

9-T’agradaria ser directora d’institut?

No gens, això representa molta responsabilitat i suposo que molts desenganys.

Ja ha arribat l’hora de l’última pregunta:

10-A quin institut has treballat més anys? Amb adolescents o preadolescents?

-A l’institut el Pedró de l’Escala. M’agrada més treballar amb alumnes de segon cicle d’ESO i batxillerat que no amb alumnes de primer cicle.

Bé, gràcies Àngels per respondre’ns les preguntes. Fins un altre!!!

Eloi Quintana i Jana Segundo