S’han allunyat a poc a poc els dies calorosos
han passat de pressa aquelles grates vacacions…
Als ulls dels infants hi ha la nostàlgia dels dies venturosos,
al retornar a l’aula amb els verbs i les oracions.
Amb les primeres fulles començant a ser daurades
d’ací i d’allà dels arbres a punt de caure pel vent
en unes hores plata i or vell clar pel sol tornasolades,
la tardor també porta el seu encís i encantament…
al veure que en els roserars encar hi ha flors esbadellades
i en le caure de la tarda llangorosa, lentament…
s’alçaren uns focs-follets d’eixes belles capvesprades;
i una bafarada de fragància puja en l’encesa del ponent.
Passem pels corriols en la simetria de les fulles ben tallades
on respirem la lleu sentor de les darreres roses dels jardins,
que ens fan sentir enyor de les primaverals, evaporades,
en el silenci interromput pel trepig en els pedres dels camins,
i el lleu fresseig de l’acer de les agulles de fer randa
de la mare que vigila els fillets jugant al seu davant;
i la veu melos que els aguarda d’allunyar-se en altra banda
gaudint tots junts la placidesa de la tarda radiant!
Deixem cruïlles i placetes, i ens plantem en la bolera
al capdavall on para, al davallar de la suau pendent
on avui els bolos i les boles restaran ben presoneres
esperant torni el bon temps amb el seu esbargiment.
Al costat hi ha, de patins i tenis, dues llises pistes
on, àgils cames, braç estès o amb la raqueta a la mà
admirem l’agilitat i la blancor d’unes noies jamai vistes,
i la rosella a cada galta de tant córrer i jugar…
i entrarem melangiosos en el recinte gris de la piscina
que en la tardor té un aspecte trist, fred, silenciós…
i entreveiem per entremig del malva de boirina
aquella bellesa de bust i de figura del cos tendre, formós…
I apart sentir el ressó i cascabelleig de xiscles i rialles,
i el bullici i bellugueig que encara no són gaire llunyans
i aquelles vetllades plenes del dissabte de lluita i baralles,
amb la xiuladissa i aquell frenètic picament de mans.
I les casetes-vestuari al batent, solitàries, buides;
i demès compartiments, dutxes eixutes, muts i abandonats…
Sols com dos espectres en Canudes i en Jeroni qui la cuida,
amb un puntet de tristes i melangia en els posats.
Contemplem verda blavor de l’aigua tranquila, aturada;
que en la lluminosa posta hi posa un to rogent;
i en les primeres ombres que s’apropen la faran més desolada;
i ens preguntem: -On és i on para el bé de Déu d’aquell jovent?…
Algunes d’aquelles noies amb cara i ulls d’enamorada,
anirà rondant del braç d’un amic en ple festeig?…
i aquells minyons atlètics, de bell estil en la braçada
perdent el temps en un futbolí o billar al Passeig?…
Alguns d’ells son a l’escola per a l’ànima enfortir-se,
i en l’estudi i en el saber nous horitzons entrellucar;
altres, qui sap, en un cul de cafè o tasca divertir-se,
i a ben segur en tota la hivernada no cuidarà del seu cos sa.
Per això els associats fem vots perquè la crida oberta
en bona hora arribi al cor del poble manresà;
de poder portar a terme la gran obra de la piscina coberta,
on a pleret, infància i joventut dintre el seu clos acamparà!
I aquelles figurines de pell bruna, modernes i avançades,
amb la seva gràcia i encís del seu pas lleuger, joliu,
rera els finestrals resplendir com joies ben preuades,
i dins la tebior i companyia, l’hivern serà amb sol d’estiu.
Per al millor desenvolupament d’una joventut més sana i forta!…
acudiu seguint les petges de l’admirable President!…
I veureu amb ell els bebeficis i el prestigi que a Manresa això reporta
amb l’orgull d’ésser del seu ordre la primera del nostre continent!
(Transcripció del setmanari “Sallent” nº 89 Novbre. 1956)
Publicat al butlletí del C. Natació Manresa. Maig 1957)
