La llum incerta de les faroles
destaca els arbres arrenglerats.
Llüen com perles les gotes soles
dalt de les branques amb bell esclat.
Envolta l’andana una lleu boirina…
El tren s’apropa, xiscla estrident
i cau la pluja menuda i fina
i hi ha fantasmes pel firmament!…
¿On va eixa multitud presurosa?
On tindrà la fita tota aquesta gent?
Quines esperances de color rosa?
i a quins els espera ignorats torments?
¿I aquesta noia de cara encisera
que té un mirar tot esbatanat?
Dóna al temps ses hores tan fugisseres
d’una sort fonda i records sagrats?
Que la segueixe amb la mirada
d’un foll desig els empleats…
mentre ses ombres allargassades
es desdibuixen per l’empedrat.
Un, va i vé amb l’oscil·lant llanterna
altre repassa rodes amb cops dringant.
La visió, a l’ànima se’m farà eterna!
i a dintre el cor la cançoneta va ressonant!
Una rauxa de vent voleia fulles
!Ai, caigudes fulles color d’aram!
Infants porucs per nä entre cruïlles
sols enmig d’un novembre trist i pesant!…
I perdem el sentit de l’existència…
i nostre desig i tot el nostre anhel:
és l’embriaguesa de la gaia ciència
que ens transporta a paradís del cel!…
Veient en eixa gràcil figura
de cos esbelt i un aire alat
el peu a l’estrep amb desinvoltura
mostrant-lo fi i ben tornejat.
I sentim el batre barroer de portelles
ultratges i escarnis d’aquest món guerrer
que passen i fugen si en les finestrelles
hi ha el somriure del rostre tan bell i enciser…
I el tren en marxa es sent una cosa
grinyolar de frens son queixa i !Ai¡
d’esperitat monstre que no dorm ni reposa,
i amb el viu xiular repta i esqueixa l’espai.
I com cruel monstre es complau i gosa
amb gran aleteig endur-se’n amors…
¡Ai amors de bellíssims rostre de nacre i de rosa
i bella figura que en la llunyania es perd i es mor…
¡Oh! visió pàl·lida d’una cara riallera…
!Oh claror lluminosa d’ulls intensament blaus!
!Oh aquell rinxol poruc de bruna cabellera
damunt del seu front llis, tan pur i suau…
Amb ella venia l’alè d’aire tebi de la vida
trèmul i daurat pel sol jovenívol del juny…
sensitiva besada sensual, amoroa i florida
que en els cors sensibles meravellosament retruny.
I voldria perdre’s en la selva de la cabellera bruna
i en el reflex d’amable carona, brillant resplandeix
com els meus somnis rublerts de ventura i fortuna
baix la guarda i guia de la bella aimada que els peix…
dessota la pluja i en un panorama de boirina
anant a l’atzar fondre’s amb ell eternament!
deixant-se endur per l’embriaguesa tan dolça i tan fina
que allunya les penes i els mals pensaments!…