Feu senyor, desl plançons, fills de bon tremp i fortalesa
que no els deixi tòrcer i tenir amb ella conciència de sa debilitat
el braó i la vigoria de la fe en els instants de por i de feblesa
que els donarà el valor de creure i confessar-s’ho amb sana humilitat…
Que siguin rectes i lleials, nobles en la derrota honrosa,
atents, comprensius i resolts, del vençut n’hauran compassió,
i servin el vostre amor a les plantes, les persones i les coses…
res els serà impossible i en victòria el cor de generositat i de perdò!…
Que es sentin embolcallats de la fragància de les flors molles de rosada
i ho vegin tot ben clar sota el reig del sol lluminós i resplandent,
i en l’hora d’escollir trobin la ideal companya, devota, tímida, enamorada…
bella de cos i d’ànima, ull obert, alegre, fresca, divina, somrient…
Il·lumineu Senyor el seu seny, el seu juí i la seva pensa
sens dubte ni recel, el cervell i el cor bateguin sempre a l’unissó
la seva ànima, flor creada per Vós, el perfum i la claror de vostra faç immnensa…
conèixer’s, saber el que som amb la suprema veritat de la vostra lliçó
Conduïu-los Senyor, no sempre per caminois de ventura i benstança,
ni per senderols complicats i temptadors de falses i vanes felicitats
sinó també per pujades tortuoses amb peu sagnant i l’esperit que no pot més i es cansa
on amb el sofriment trobarem l’energia per a redreçar-nos en les dificultats.
Que en aquest món meravellós de paisatge, de color i de figures
Feu-los-hi sentir l’existir d’una perla que amaga al seu si la llàgrima i dolor
en l’harmonia de verd boscatge, blau de mar i cel i la gràcia del rosa de les criatures,
trobar aqueix tresor d’una valor apreciable que sol estar sempre a l’agüait del cor…
Que en la perla clara, oriental, puguin percebre-hi la vostra llum sagrada
i si mai un vel de foscor la cobrís lluï resplandent el foc del sofriment…
amb ses guspires d’esperança i fe, amor i dolor al cor ben abrandades
com el presoner que surt de la penombra, a l’aire i a la llum respira lliurement!
Estampeu en els seus cors els sentiments espirituals i la tendresa
i aquella gran esperança de penetrar un dia en el fons de l’eterna veritat
i en l’albada i en crepuscle i en nit estrellada la bella poesia de la naturalesa
i permeteu als que l’amaren en la terra segueixin estimant-la en vostra eternitat!
Mentrestant manteniu-los en el manantial que brolla de Vós de divina saviesa…
dòcils i purs en la creença, en l’estudi, en l’amor ideal, nodriu-los per a sofrir, per a pregar…
davant el vostre altar que és en el centre dels cels i mons, mostres de la grandes
i el valor, auxili i gràcia que els donareu en l’hora de combatre en batalla i lluitar!…
Senyor, Pare nostre que esteu en el cel i en la terra, i en l’aire i en les ones…
que des de tots els llocs presidiu les lleis de les coses i els destins humans…
i feriu, irradieu i al·lucineu amb el raig de la caritat a les ànimes generoses, nobles, bones.
multiplique-los damunt els nostres fills i a tots els homes per a que s’estimin com germans.
Senyor, que les descobertes de coet, luniks i satèl·lits per un jorn anar a la Lluna
de força atòmica i aparells registradors per a explorar l’univers i món sideral,
siguin l’avantsala de l’últim vitge al més enllà la millor sort i gran fortuna:
que ens prometéreu amb tots els fantàstics jocs de llum i colors i la divina música de sons celestials…
Manresa, octubre del 1959
