A Llorenç Malet Gili i Pascual del “Bages”
Valga’ns la Mare de Déu, la Mare del Crist del Sermó de la Muntanya,
Mahoma, el del Corà i paradís d’huris delicioses, pura dolçor: llet i mel…
Premi de vida eterna, i ofrena a escollits, de salut i joventut perpètua:
dues promeses ideals, dos menes de cels, en cap de quines creu en Malet.
+++++++++++++++++++++++++++
Per a contar del seu mostatxo rus d’Ucrània i de divina calba de Mahatma,
o de monjo budista, sense ésser indú, ni musulmà, ni romà catòlic ni jueu.
Té la creença de què l’ànima no és sinó el principi vital eixint de la matèria;
i tot és fantasia, il·lusió, apariència i somni. La veritat, deperir en el no-rés.
Això ho confessarà als més íntims, i l’optimisme en el futur de millors dies,
i el pessimisme de sofriments nascut, crescut i mort en ell, subsistirà eternament…
Esperit senzill sap: Que de bondat i resignació depèn el ser feliç en vida.
Obedient al sisè i setè manament, acut al treball de la Quadra humil i pacient,
sense adonar-se del cos esvelt i dur i el fimbreig del pit de les companyes
altives, que, dels divuit als quaranta l’envolten: drinc so de campana i torrent.
Que, si no haguéssin estat els poetes malversant en elles metàfores felices
i imatges meravelloses, serien una mercaderia com la cabra, benzina o ciment.
Fugint d’un país tan bell, tan envejós i gelós, somnia en el d’època llunyana
en que la amabilitat no era estratègica, ni existia home-robot, ni el dirigent
negrer amb cronòmetre, per a reduir el pla establert l’assessor de nazi sistema:
i el crit de -Sou lent- “Vaig al pas del salari mínim”, dirà mostrant les dents!
Finit el torn, al quiosc de llibres, rellegeix: “Incògnita de l’home” i “Palmira
en ruïnes” i l”Humorisme” de’n Pitigrilli, grans Dr. Alex Carrel-Comte Volney;
i en Història i Arqueologia besllumar la veritat sublim en sa paraula encesa
fent volar el pensament, a la vista dels horrors i els misèries del present…
I en imaginació viu una albada meravellosa, travessant l’immensa seca plana:
Una vall en primavera i encant de grutes i sepulcres, com el de repent
trobar-se davant arcades i columnes superves de formes femenines dretes i esteses…
daurades pels segles… i respirar la pau absoluta de temple i ruïnes sorprenents.
En la tarda, sense desigs, veure la divinitat del sol en posta, rera muntanya de Síria,
sentir murmuris vellutats de l’aigua a riberes de l’Eufrates: la lluna d’Orient…
en un fons de blavor alçar-se al cel l’aire fi i llum morent aplaçant tenebres
en la calmant ardència de terra abrusada per ferscor llisa de la nit naixent.
I en la penombra de lloc solitari i apacible mausoleu a sumptuosa tomba, fossa:
on les majestuoses vestidures d’emperador anys ha podrides: el religiós recolliment.
De la inseguritat i la duració de ceptre i corona i règim fet d’opressió-tirania
De la futilesa de la vida. De regnes i tresors efímers, vols meditar profundament.
I en els seu vagabundeig d’esperit: s’entén millor les coses i glòries ja passades…
Sent el clam enllà la nit, d’imperi opulent: Pobles, comarques en ple floreixement…
i la remor profunda i suau d’aquella multitud de sers vivents, acolorida i animada…
I la seva humanitat vibrant, alegre i feliç, encomana goig i benaurança plenament,
I li apar sentir la fresca calmosa i solemne d’artesania antiga i creadora
atraient a una joventut gràcil i despreocupada i escèptica a Filosofia d’Occident,
donant culte a la bellesa Hebrea, Caldea i Persa, Japones i Xina,
a la formosor natural del cos -segons llegenda- creada pels déus per divertiment…
Mig ensonyat del temps passat, fa front a les dificultats amb voluntat i calma…
Que, el mal és en ser pobre en aquest món sempre perdut i no per les dones solament.
I com que això no s’arregla amb paràboles boniques ni “pegats”, deixa de banda idolatria
grata el crani lluent, i se’n va als tres mentors per evadir-se de monotonia-avorriement!
…fugint de desequilibri i angoixa d’Expedient de Crisi a Manresa i Sallent.
Mes de març de 1972