En memòria de la nostra mare,
dolça i forta, qui reposa en la pau
del Senyor en el poble nadiu, d’ençà
del dia 7 de novembre del 1961.
Les bones marones són aquelles santes, amoroses i arcangèliques dones,
plor silent per l’infant trist i rialla sonora pel fillet somrient…
cançoneta gronxadora, pregària fervent i mà ungida que amoixa i acarona.
i si, oronell alat vola lluny del niu, coloma d’enyor i de viu sentiment.
Són el far lluminós en tempesta, en l’embat de les forces huracanades,
port de pau ibonança si el ruixim de l’alegria es gira en xàfec de dissort,
i la sola esperença després de la vida de sacrifici, de màrtirs abnegades,
és veure’s coronades amb la pàl·lida obscura, amarga i dolça corona de la Mort!..
Vides importantíssimes d’un aire i aroma subtil, penetrant, de l’amor de mare
en les vides nostres, qui, per veure contents, no viu ni respira d’afany i maldar,
i plenes de gràcia i de goig es donen senceres a ses il·lusions més cares,
revibrant infantívola la lira de besades, harmonia i dolçaina de cantar i penar.
Són vides generoses, benignes i plàcides, d’eternes fidels cristianes resignades,
pacients i dòcils en el torn i en el teler teixint filigranes de joia i dolor…
Acabada la pessa… Quin deix tan intens de fina sentor sempreviva perfumada!…
Quin buit a l’entranya sens eix tresor irrecuperable en la vall de pesar i plor!
Us n’heu anat… Hem perdut la consellera sàvia, de tant sensitiva i íntima tendresa.
S’ha apagat caliu mantenedor del més noble. No tindran recer deliris, desenganys del cor!…
S’és parat aquell cor qui en certes cruïlles de la vida, bategà massa depressa fins a extenuar-se perquè no ens manqués el regalim del saber, del bé i de l’amor…
Ja no esteu a ací… Sens diamantina dolcesa, cel gris, estrella i albada no serà tan clara…
En l’horitzó de cada record i de cada somnims’hi alçarà ombra espessa de núvol de dol…
de l’infant perdut en viarany solitari, orfe, sens guia ni guarda, ni temple del cor de la mare,
Enyor de cançó matinal ansiosa… “Alceu-vos, fills meus, que fa un dia bonic de bon sol!…
Hi ha el llegat de la vostra creença: “Es voluntat divina el néixer i morir… Són així les coses…
Heu fet el què heu pogut per a que en bardissar de sofrences hi florís la flor del pensament…
i la fe en sa misericòrdia d’enllà… en blaus de Glòria, la nit i les ombres humanes seran foses…
El brill de Llum infinita il·luminant pur estol d’àngels-infants i arcàngels de mares… eternament!…
Balsareny, 8 de novembre del 1961
