Als néts David i Aina
El dia de Sant Joan,
enguany diada memorable:
Per nosaltres Festa Gran.
Que podem estar prop de la mainada.
De la parella de néts tan bonics…
que estimem amb cos i ànima!…
Són el desglaç de penes i fatics.
I la novel·la-futura esperança…
L’alba clara d’un rosat camí
i la pau d’una daurada tarda…
L’amor que encèn la llar. Des d’aci
en sentim l’encís del foc que abranda.
Amb el crit d’en David d’un to viu
i dolç com l’alè d’invisible fada
quin do és al ulls i llavis l’Aina qui somriu…
Fan els dos la vida pia de la benaurança!…
D’aquest dia sota un cel d’argent,
que daura la Festa a l’escola “FLAMA”.
on, amb recança fina meravellosament…
entremig de carones boniques i enriolades…
amb crit d’en David, brunzent…
en l’aire, junt amb la romança sens paraules de l’Aina.
Sant Joan de Vilatorrada, 1973