Lema: “La vida és un joc en les mans de Déu”
He arribat als seixanta anys
mig per sort, mig de desgràcia,
puix quan no em fa mal el cap
ja no em poden dur les cames.
I aquesta angoixa i l’ofec
com si el cor vulgui parar-se!
Per acabar-ho d’arrodonir:
Amb tan mins salari base,
no arribaràn els centimets
que ens donen cada mesada;
i que jo dono sencerets
a la nora jove i “guapa”,
Perquè veig tots els tribulls
que passa per allargar-los.
Suara el rebut de la llum!
Ara els queviures de plaça!
Després el col·legi dels menuts.
i el vestir-los i el cañçar-los!…
I sort del meu fill manyà
d’hores extraordinàries!
que sinó, jo no ho sé pas
on tindria d’amar a caure!…
Sort que, en la vida un bon joc,
-Gràcies a Déu siguin donades-
em tocà de fills bons i assenyats
de caritat i amor curulla l’ànima,
servents, pacients, en el bé perseverants
i alegres en la fe, el goig i l’esperança…
que no sento la pena del ser vell
ni feixuga la càrrega de les xacres!
ni la pell i os dels membres balders,
ni si la fortuna ronda gaire grassa;
ni m’ha pesat mai la solitud!
Sempre he trobat plena l’estança…
sens veure ni oïr-los soc feliç
amb la llum dels seu esperit en la morada.
I en jorn primaveral i tardoral,
en dolç ponent i en la tendra albada,
amb el florir blanc i rosa d’ametller
i en vermelló daurat de cep i parra,
vora el pur murmuri d’una font
on l’aire duu unes sentors llunyanes…
amb aleteig trèmul de records
un lleu vel de pau al cor embolcalla…
la meditació de l’eternitat i mort!…
de la vanitat de passions humanes…
del bé i del mal!… De la perfecció.
De la joventut i alegria que prest passa…
De la Creació… des del començ del món
fins a la fi de la Terra atomitzada!…
Del cercar la felicitat en el pecar…
de la nostra naturalesa baixa i flaca!…
Déu meu, Déu meu!: Tingueu-nos pietat!
Perdoneu, que som criatures humanes!…
I de genolls davant el Pare misericordiós
per l’ajuda en eixa vida al cor tan aferrada!
em dic: ¿La vida nos serà més que un joc?
Un joc de moltes, gaires, poques taules?
Un joc només d’ensomnis i il·lusions…
Un joc de set i mig de rialles i besades.
Joc de sentiments d’amor i de dolor…
Joc de tragèdies i ploralles?…
Però, ja estant a la taula del joc…
“Feu-nos el jugar noble i sens trampes!..
Deixem a les vostres divines mans
aquestes, fins a l’última jugada!…
Quan tots els jocs plegats i acabats,
fent-ne recull, ¿ens premiareu les “bases”?
Amb eternes i daurades albes de cel i de sol,
en horitzó diví amb brins blaus de benaurança!…
sens consorcis ni convenis terrenys-col·lectius
ni cap terrena santa i no santa aliança
gaudirem del vostre Sant Regne Diví-Social
de Justícia i Llibertat de vostra Llei que ho mana!…