A Lluïsa Molins
Quan passa pel passeig amb sa cadència harmoniosa
veureu amb ella el balanceig de les ones de la mar,
i els transeünts a l’alvirar la seva figura majestuosa
girant el cap exclamen: Té de bella euga l’exemplar!
Perquè tens l’estampa d’ella i sos companys de raça,
aquells pursang inquieta, de flancs durs i lluents
de tret acompassat, lleugera i segura la seva passa
amb la crinera esborrifada al bat del vent!…
Acomodat damunt la ferma i valenta cavalcadura,
galoparà a pleret el jove ardit del seu genet,
i trobarà la caminada curta de la vida ben segura,
sense arreus, ni brides, ni tralles ni fuet!…
El peu a l’estrep ben àgil, emprendrà dolça carrera,
recorrerà rabent, sens fre ni en els revolts del camí;
esquivant sots, travessant rierols, saltant margeres,
per arribar amb tu a la fita, i si calgués del món la fi!
Esperonat, amb ulls d’il·luminat damunt la teva gropa
acollidora, amb el teu va i ve es deixa acariciar…
com de les onades el vaixell deixa besar la seva popa,
per a més tard recollir el bocí vostre que tant heu d’estimar!…
Doneu-nos Senyor, en aquesta llarga i gran parada
de la vida, escultures perfectes d’aquests formosos animals!
contemplar admirats, i amb goig la sumptuosa cavalcada
tan sols per oblidar un instant les nostres penes i els mals!…
I per a què en hores d’insomni de les nits en clar de lluna
desvetllats pel record trist que es fa més viu dintre la nit,
la música de ses petjades ens gronxi plaent somni de fortuna
i una esveltesa com la seva ens allunyi la pena que no ens cap a dintre el pit!