Ajaçat, pell nua en el caire de la piscina que apareix daurada
en l’hora calorosa del migdia que de ple hi bat el sol,
veig passar el grup de jovenetes de pell roent i bronzejada…
i respiro intensament la perfecció i l’esveltesa de l’estol.
Tinc al meu davant una bellesa fina, blanca, delicada…
que amb el brill clar de la mirada al contemplar el seu fillet
ens diu de l’esperança novençana de la riallera vida de casada
en ell posada, per la manera de posar-li a les galtones petonets…
I amb somriure a flor de llavi que és un encís de gràcia i simpatia
feliç amb l’infant va mullant-li les espatlles i els bracets…
Em posa trist i al cor l’embolcalla el vel d’aquella melangia…
que humiteja els ulls, i a la gola s’hi fa aquell nus estret!…
Perquè em recorda que aquest estiu farà les tres anyades
que jo feliç com ella també jugava amb un meu angelet!…
I com glateixo per quan amorosa li fa abraçades i besades…
i jo no podré acariciar a la meva nina per sempre a pleret,
fins que ens reunirem allà dalt en la benaventurança…
i podrem jugar eternament amb els infants tan boniquets!…
i la vida serà sempre un dolç càntic d’amor i d’esperança…
com aquest teu… quan beses a l’infant els seus peuets!…