A: C. Nadal
Després dels clars jorns de desposada,
d’haver l’obsequi de carícies de l’espòs;
trobem en tu una gerdor de verd de prada
i fins a les galtes hi ha molt més color.
T’has emplenat tota tu una miqueta
el pit ha pujat un pensament amunt;
i ja no tens aquella cintura tan estreta
i als ulls s’hi veu de l’infinit un punt
brillant, d’una claror viva d’estrella…
somnis de nacre en els puntes de les dents,
que endormisca i acluca ma parpella
i fa volar molt lluny el pensament.
La teva boca roja amb esclat de clavellina,
i una gràcia majestuosa exhalant de ton bell cos
que estotja el fruit sagrat d’aquella nina
que ha de tenir l’aire gentil, rostre formós
com el que el bon Déu a tu et dotava
per a que fes planer el camí del vianant;
i en les asprors de la vida, ens gronxava
la quimera que ens duu el pun t de l’ull brillant!…
Manresa, maig del 1954