Als fillets
El somriure del fill ho il·lumina de tendresa,
la casa, el carrer, de celestial resplandor.
El goig és en l’infantesa, ocell amb ala estesa
i és perfum, color i fragància d’una flor.
Una flor en l’ample bosc, suau i clar encara,
de frescor i verdor humida de jardí florit…
i és una alosa que canta armoniosa al cor de la mare,
i el ventíjol serè que s’emporta les penes del pit…
és virginitat senta d’alegria daurada,
que duu en el llavi el somriure infantil…
i veu i cançó d’una flauta encantada
que en un recital del poema de maig i d’abril
en un paratge ideal en una illa llunyana
on el seu verger hi ha olor profunda d’alga de mar…
que naus i ocells solquen l’aigua blava germana,
per anar a la blanca torre amb son lleuger volar.
I quan al cap tard de la vida sereu sol alegre
que s’eleva en la’lbada i els nostre en la tardor mor…
mudeu-nos de llum somrient el manrell de tenebra,
i empolseu-nos-el de vostre ruixím diamantí d’or!…