A: C.N.
La novella casadeta
llavi tendre de carmí,
finor de cintura estreta
apar ella estar feta
del primer alè diví.
Ben desperta i matinera
mou’s amb gràcil bellugueig,
quan passa per la vorera
es fa mirar endarrera
aquell suau balanceig.
Al despuntar de l’albada
-claror i ombra entremig-
un bon xic força allunyada
la pressentim tan alada…
i endevinem son trepig.
I en el bru i posat de cara
sembla venir d’un terrer estrany;
de cocoters, pinyes i atzavara,
que al trobar-les ens torba i para
i es fa sentir com un plany
de que les núvils belleses
no siguin sempre eternals!…
de que les nostres princeses
fràgils perles de turqueses…
curt és l’encant virginal…
La novella casadeta
que trobem cada matí;
que amb sa cintura estreta
sa imatge i silueta
aquesta cosa ens fa sentir.