Margarida
És la flor del camp
és la margarida.
silvestre… La pobre
flor que ningú mira.
Algun dia mans
brutals o cíniques
colliran la flor.
A horribles carícies
darà sa tendresa
I en festes indignes
serà flor de vici
passada i podrida.
La protagonista d’un negre
poema, la víctima
d’un drama de sang…
qui sap! potser l’heroïna…
En algún cadals
se li farà justícia…
…Un càntic del poble
dirà sa poesia.
És la flor del camp
és la margarida.
(Des del front de l’Alcàrria, març 1938)