Manresa, 15-10-1976
Per mi t’has doblegat com una branca
amb el teu fer tant feiner…
i t’has adonat que els néts son tanca
que s’obre més a la casa de diner.
Ara que hem reposat de carícies…
i de l’odi, enveja i folles passions
pel company tarat son les primícies,
i per mi les corrandes i cançons…
Tens les contrarietats i malaurances
pensant en Barcelona i fill petit…
però hi ha el consol i l’esperança
que s’obrirà camí amb fe i delit!
Estàs contenta amb néts i bicicleta,
i encara que pels alts et vé mareig,
quan els veus els petoneges a bestreta,
i et sents cofoia amb el volateig.
Et dol el pressentiment de guerra;
amb la violència i amb tants partits.
Però hem de creure tocaran a peus la terra…
La terra que ens ha vist de ben parits.
Preguem a la Patrona caminant llis
i que nes guardi el seu encís…
del primer dia i en la folla malaurança,
a prop seu encomanes esperança
i que ens farà espantar la por
i promte deixar receptes de doctor.
Teu per sempre