Al nostre fill Jordi al anar a la “mili”
Aniràs cabell curt bo i llampant vestit-uniformat
i hauràs de fer papers de mesell-mec com un titella
però després d’això de milicia-disciplina, seràs llicenciat.
Si tens “carota” com diu la mare: talent i vivor seràs meravella
I et serà just ajut si com sabem per al demà preparat…
Quan facis mestre de minyons: mainada i quitxalla trapella
voldriem recollís la llavor creada per la pedagoga Rosa Sensat
una dona menuda i bonica de cara fins i tot al ser vella…
regint una escola popular plena de vida demòcrata i de llibertat
seguint les seves petges bo i llegint el llibre per a llars novelles
donant nocions de biologia, física i química amb lliçons d’urbanitat
i d’alimentació sana i forta més vegetativa que gaires costelles
fos la seguidora com la il·lustre Marta Mata donant l’obra a entitat
d’idees força avançades i més avui amb coets a la LLuna i estrelles.
Voldriem per ell fos representant de bon ensenyament i gran personalitat
quan Catalunya hi hagi fet el seu projecte de pau sense pals-estelles
fetes a l’esquena dels pobres com abans d’Estatut i Generalitat…
Amunt i avall, ara a la dreta, ara a l’esquerra, seran les meravelles
del córrer i anar per cul a terra com a bon soldat disciplinat,
Pensaràs a casa quan feies rebuig del que et portaven en cistella
i la teva menja predilecta era un entrepà de pernil amb tomàquet sucat.
Acostumat o no al ranxo d’aigua bullida amb algun troç de vedella
amb el títol de mestre a la butxaca per als encara analfabetitzats.
I si no vols quedar-te en racó d’oficina amb paperassa-gavella
d’algun oficial tinent, general o capità en seràs assitent o criat
com un teu company d’estudis que li plauen veure les set meravelles
i ja el tens sovint contemplar-les al devant i darrera embabiecat
Amb un any d’obeir i de vida nova en que aprendràs en edat novella
que la vida és somni-dança en que tan presents passats han dançat.
Veiam si tens la sort del company d’Institut amb la desinvoltura
que enlloc d’avorrir-se gastant mans i mànegues per tots els racons
tenint a punt la roba i les botes i cada dos per tres veure …
i quan pares a casa posar-te a la casa fer-hi els bons ….
I servar l’agilitat al compàs del que toqui anar fent ballarugues
amb Esbart i Escola de música que la teva bona mare et feia seguir a gratcent.
Que el saber no ocupa lloc, li anava repetint cada dia menys poruga
i exercir la carrera amb saviesa i ordre a deixebles bons i dolents
Això si tens la sort de trobar en una de les 49 provincies escampades per la pell de brau
i et donin bon destí per a tenir temps de veure castells i places porxades
I sobre tot que aquest any es compleixi la democràcia i la pau…
i retornar ben sa i bo on t’esperen els pares i na Josefina…
Que tots aquests mesos amb les cartes sembles més aprop…
servant sempre l’amor per les mans femenines
que són el millor remei en contrerietat la pau i el perdó a poc a poc
I com el teu passa que és tan breu. A una maltempsada dona-li passada
Hem de creure que en el pervindre dels néts serà molt millor…
I que en tota la terra hi haurà la comprensió i llibertat estimada
i siguin ben lluny on imperi i giri la bola amb justícia, sens dolor.