Al nostre fill Josep, el dia de les
seves noces al Santuari de Juncadella.
30-X-68
Retornes content a Mallorca
frissant per a fer de casat
i vas al boscall de la dolça forca
on cremen i on s’alcen els enamorats…
que volen altar sense luxe i toc de campana
sol el cant diví de: Lliures. Tot el món unit!…
Que ha d’apagar el plor del trist, qui té gana
i sed de justícia… i l’angoixa del pobre d’esperit.
El càntic de: desenvolupament-evolució dels pobles
que amb entusiasme i abrandament del foc de l’ideal…
Amb esperit de caritat i sacrifici les ànimes nobles
amb la llum de l’Evangeli posar l’Esglèsia a ritme universal.
I en el pregó de pau nova amb la seva música sagrada
sobre la trista planura de la vida, en l’immens arenal
com casi de fresca fontana, l’amiga d’una dolçor daurada
en albada de nou dia beuràs de ses aigües de deu nupcial.
Ombrívola palma d’aire plaent i amable disciplina
quina amb breu murmuri, humil, fa dolç el comanament
on en gai govern s’obliden les penes, allunya concubina
aquesta rosada fecunda d’amor qui ve tan misteriosament…
I dins el niuet petit i bonic ple d’amor i llum d’esperança…
d’aquesta claror enamorada de la vintena sempre somrient…
confiada, alegre i forta del qui veu el pas del temps sens recança
amb l’il·lusió de que no existeix i tot és perennement present…
I fora del temps en l’intimitat, en albada de nova primavera
d’uns ulls dòcils i brillants amb la seva manera melosa de mirar
com el jorn que cor-près per la flor blanca-rosa i tan encisera
feres la troballa i per primera vegada, emoció dolça d’estreta de mà.
Avui senyor del més pur d’ella, passats els esculls i prova penosa
amb la ventura de l’amor sens fi, juntament el gran gois és acomplert
i per la seva gràcia alada, viva i suggestiva, en l’illa meravellosa
posseïts de l’empenta i l’audàcia amorosa: el camí planer, franc i ben obert…
Bellament us veiem parella d’ocells en la tebior benaurada
vora el llac de pau de l’amor vostre present, fent-vos de costat
i sota el cel manyac viviu vostra vida lluënt, enamorada
Dos pensaments en un, dos desitjos en una sola voluntat.
I al obrir els ulls cada matí, meravelats del sol que resplendia
de l’encantària de trobar-vos al mateix coixí, despertar ben dolçament
amb la besada matinal del saber-vos que l’un a l’altre pertanyia
amb la troballa mútua de la flama de l’esperit encesa vivament.
I com en verger ple de murmuris musicals de rossinyol i aloses
la vostra xerradissa ensonyada com de dos moixons enjogassats
i lliures, agosarats enceten la diada i van a la cita imperiosa
amb aire de festa del qui hàbil sorteja i venç les contrarietats!…
I amb delit seny i mida vencereu obstacles en els afers de cada dia
com dispersàreu el nuvolet oposat sobre el tren del viatge amor…
i en fantasia us direu que un tendre prometatge sense gens de follia
perdria solell de somni i bona part d’aquest seu agre-dolç sabor…
que a través dels anys el record no s’esborra i el regust perdura,
i en la corrua d’estancions i tantes llunes aquest verd primaveral
s’estén devora el caminal per on va el dubte, el desengany i amargura
i fins floreix al pas monòton d’uns anys d’ensopiment de tan normals.
I quan la pols del temps haurà tornat el cabell blanc i senyalat les cares,
amb el ritme cançoner d’una balada, cantareu a vostres fills i néts, infants
del mar i Mallorca i la flama d’aquells dies nous besarà les seves faç tan clara…
i potser algun d’ells -futur soldat- concirós de vostra gesta enlluernant…
digui: -Jo també faré de soldat casat “avivant la seva bellesa i poesia…
del primer amor, esperança naixent de quina en sentireu dolça llangor…
del goig més tendre i la gerda ufana, quan tantes il·lusions seran en llunyania…
el mantell d’aquella joventut passada, voleiant durà ressons de poètic clamor.
Fins l’oratjol líric d’aquella tarda de cant profètic i evangelista
del chor dels teus amics, que qui sap on seran, escampats ací i allí…
posant-se damunt el temps passat, dels bells moments, un a un passareu llista;
¿-No te’n recordes d’aquells dies de fescor d’onada i de rosa carmesí?
I el pensament volarà per l’aire vers el de més encís del cercle de la vida;
quan àgils davallant pel caminet del Santuari feliços del sant Sagrament
de la tendra joia de repòs i serenor embolcallant la vostra vellesa arraulida
El retorn a Mallorca ja esposos d’amor lluminós de celístia i atzur firmament…
Manresa, 31 d’octubre del 1968