L’amor és com el sol i la lluna
en aigua clara…
Vint i cinc anys fa que la jove parella
alegre en pobresa, però voluble i enamorada…
xisclant i volant com novella orenella:
i amb elles tenien llur niu de fang i de palla.
I eixien del niu dos ocells i una tendral ocella
amb l’íntim encís del suau batec de les ales…
com rosada divina lluminosa de sol i estrella…
Claror d’encant i ensomni de noies primales.
Vint i cinc anys. l’ocellic primer: Joventut florida,
viu aleteig en bellesa nova i tota cofoia alegrança
com un cant dolcíssim ressona dins la nostra vida,
del goig i entusiasme que duu en petita-humil estança.
Després de l’unció inefable, travessant la mar promès i promesa
enmig d’ametllers, figueres i tarongers que el sol daura
de l’amor el primer més sincer que en el cor fou presa…
I ens encomana deix enyoradís eixa seva fina aura…
de vol ferm i ardit, amb l’emoció gaia i encisera
ens complau i aconsola la travessa tan bona companya:
L’haver entrevist l’hàlit de dolçor no gens fugissera,
i l’embadaliment primer temps serà etern a l’entranya.
I sobre el castell de Bellver: enfront de la immensa serra
els pinars de verdor junt al mar: mantell de planúria blava…
Sols davant el Senyor: Cors creient en cel i mar i terra.
Sent la parla sagrada de l’amor a la platja sorrenca regalimava.
I serà com el PI de Formentor: el fullam de verda primavera…
on no creix l’arrel del llim en eixa terra plujosa i rosada,
de la lluita constant de boires i ventades atupant la ribera
vivent de cel clar de puresa, caient als peus del mar del món irada.
i entreveiem a l’horitzó altra cançó -tonada vibrant de parella
amorosa… quina veurà passar i finir noves usances, antigues modes:
amb el cor inquiet bategant fortament en accent d’amor-meravella
de poesia dels vint-i-cinc anyades d’amor platejant en espòs-esposa
quines testes blanquejants en noves dolces i fidels esperances
íntimes dels nounats fills quina flama vivent mai dorm ni reposa!…
Palma de Mallorca, 26 d’agost de l’any 1968