Aquesta és la meva dona per a mi
la llum, el repòs i l’alegria del cor…
Vint anys!… I que de pressa han passat, la vida meva!…
Vint anys d’anar junts per a no separar-me mai del teu costat…
Vint anys de gaudir la sort del viure curull d’esperança teva…
i la tendresa qui m’ha fet sentir al cor ta alegria i esclat!…
Vint anys de constància i fidelitat a tu amable i apassionada…
la teva abraçada té aquella dolcesa de l’amant quasi maternal.
Vint anys de trobar el plaer inefable de tes carícies i besades,
i les moixaines remeieres de les mans guaridores de tot mal…
Que si un jorn per atzar s’apareixia una sirena insinuant i temptadora
figura de línies perfecte amb la gràcia i encís d’ull verd i brillant…
a bastança no caldrà sinó la teva recordança serena i encantadora…
per a encerar-me les oïdes i ofegar i du ben lluny el seu bell cant…
I sento l’orgull del nostre roserar tendral amb una sola espina…
que després de vint anyades em plau respirar suau i dolç perfum…
i encar no s’ha esvaït la sentor virginal d’aquella nostra poncellina…
la sentor meravellosa que ens espera en jardí celestial d’àngel i llum!
Demano solament a Déu nostre Senyor pels nostres fills la dona bona…
la companyona innatament pura i virtuosa, sensació del bé i de l’amor…
pressentida d’una manera divina, envoltada d’una aurèola de madonna,
d’aquest esperit amorós i femení que duu a un món deliciós i encantador!