A Blasi Valverde
Te n’has anat en un dia de setembre,
quan el dia curt és presagi de tardor…
i a la tarda, les ombres comencen a estendre
les ales del capvespre amb tota la seva foscor.
Has caigut a deshora, en mig de la lluita,
-el mal fat no ha deixat eixir-te’n vencedor-
de les teves estives de paneres i de fruita
que un dia foren la teva gran il·lusió…
Després de la primera: la de la dolça-amorosa esposa,
junt amb el goig de pujar bé els dos plançons…
amb sentor viva de poma, de préssec i de rosa,
que treu l’amargor del viure i fan els dies bons.
Que somreies amb aquell posat teu de bonhomia,
i glaties pel seu bell esdevenidor…
i, tot de sobre, s’ha apagat la teva estrella i guia
en aquest dia de setembre, pressagi de tardor…
Manresa, a 9 de setembre del 1958