La dilgent teixidora
s’alçarà ben d’hora,
sap que el temps és or.
Passa gronxadora
i el somriure desflora,
que fa la felícia del cor.
Graciosa i riallera,
desinvolta i feinera,
per el guany i el menester,
amb la carona encisera
es mou davant i darrera
de la pessa del telr.
I enfila la llençadora
amb un art encantadora
que hi té fe i devoció.
Promesa esperançadora…
s’encomana a sa vora
el fervor de sa il·lusió…
En el demà que, estimada,
amb bon company desposada
i mestressa d’una llar…
Veurem parella abandonada:
-Noserà malaguanyada;
direm, trobant-la a mancar.
Fins que una altra teixidora
tan bella i encantadora
que és un gai pomell de flors.
I en els jorns en nostra vora
sentim sa presència encisadora
respirant la seva tan dolça sentor…