Em plaus perquè saps
tant de dir mentides.
si diguessis veritats
no m’agradaries…
Quin sabor tan dolç
que té la mentida!…
És bona, és noble,
i és decisiva.
I la veritat
que tonta i insípida!
Sempre és igual
somni en la llunyania…
esperada i coneguda;
que un se’n cansaria…
En canvi el mentir
que bo i que dolç
quin sabor de delícies!…
T’estimo, perquè saps
tant de dir mentides…