Retrat

A una inconeguda

Té els ulls grans i blaus. I en la boca
amaga un somriure, enigmàtic i lleu;
un raig de sol fulgent la cabellera toca,
i és la pell d’alabastre, d’ermini i de neu.

En les mans dos lliris s’allarguen i provoca
un embaladiment, provant-se el nylon blanc de guants
La sabateta blana la petitesa i bellesa evoca
de l’estoig que guarda una perla i joia radiant.

En l’escaient vestit que el gentil cos abraça
la línea perfecta d’una puresa finor i traça
i en sa figura hi ha una visió d’albada angelical…

Així com els cel.latges, i mar flotant d’escuma
sobre el seu cossiró, núvol celístic s’hi esfuma,
aparició divina més que donzella terrenal…

Passant per entremig de les parades de la Muralla

Manresa, maug del 1956

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *