Voldria d’un jorn tenir l’hora sortosa
per a del seu aprop poder-me’n allunyar
d’aquest grapat d’ànimes tan minses i ronyoses
que el seu gaudi és fer mal i atormentar!…
Fugir de les seves baixes mesquineses
del: “Ja saps?…” del criticar i murmurar
d’aquella boca neixen les paraules massa enceses
curulles d’odi i l’envegeta qui les fa cremar!…
i poder-les-hi dir amb paraula ben serena:
-Quedeu-vos amb això que us fa viure tots els jorns
amb aqueixa cosa llefiscosa que porteu a dins les venes
que és i serà sempre un niu de barralles i rons!
Que jo voldria fer tranquil la meva via
lluny de la hipocresia de tota aquesta gent
mentidera amb tota la gran dolenteria…
Voldria viure en un altre pacífic ambient…
M’aàr que si les tingués de mi ben allunyades
podria la meva musa inspirar més bell cantar
i no aquest sospir d’avui de penes ofegades…
on no em puc moure, on no emdeixa respirar!…
Poder lloar i enaltir les dots i excel·lències
de noies més femenines, que ho duen en el mirar
que és com un cel clar de divines transparències
amb una bonesa de cor sempre a punt de perdonar!…
que ja només d’elles l’esguard és amarat de poesía
en veient-les agençades amb un gràcil caminar
i si tenim la sort d’estar en la seva companyia
i copsar la formosor de l’ànima al parlar…
Per això voldria tenir un jorn l’hora sortosa
per a del meu aprop poder-me’n allunyar
d’aquest grapat d’animetes tan minses i ronyoses
que es complauen en fer mal i atormentar!…
Manufactures Pirineus -X- 1955