Figura del nostre segle

A Laura Poblete

Perquè tens els ulls molt clars
i gran dolcesa a la cara
i a flor de llavi sempre a punt
aquesta teva mitja rialla
i aquella gràcia i encís
que teniu les noies d’ara…
La línia esvelta del cos
gens oprimida per faixes,
sense aquells llargs vestits
de les èpoques ja passades
ens mostreu la perfecció
que tenen les vostres cames…
àgils dels gests esportius
que d’infants exercitàreu
en el tricicle petit
donant voltes per la plaça,
els dos pedals oscil·lants
petjats per la vsotra gràcia
com la que irrdies tu,
i al teu voltant escampes
quan el diumenge al matí
damunt el tàndem cavalques…
amb el pantaló d’esport
i la sahariana de quadres
davant el teu companyó…
la cabellera per l’aire,
un crit d’admiració
sortira dels que t’esguarden
damunt el cavall d’acer
com una deesa alada!
que emprèn el vol per l’asfalt
i per carreteres llarges
de ciclistes el gran tren
de les Penyes Manresanes!…
que en la primera claror
del diumenge, a punta d’alba,
recorreran els camins
de nostra estimada Pàtria!
per a propagar l’esport
i pabelló dessota del que batallen…
Que els veureu arribar
havent finida la tarda,
a les galtes el color encès!
i un benestar dintre l’ànima!
sobresortint d’entre ells,
enmig de rodes i màquines
l’aure esportiu, femení
de la figura de tu, Laura,
i la claror dels teus ulls
i el somrís sempre a la cara
que portes quan amb el company
damunt el tàndem cavalques!