A Teresa Picas
Amb. la vermellor exquisida
de les galtes bell clotet;
tota poruga i més tímida,
de quan no es gosa fer un prec.
Aquesta germana més petita
demana quatre versets
perquè li plau la música
dels paràgrafs ben rodonets
perquè sent molt fredolica
diu allunyaran el fred
si li parlen una mica
del promès de Castellet
que nasqué al peu de l’ermita
i l’anomena el seu Peret.
Les Vives, masia bonica
plena de xais i porquets
bous i vaques i gallines
al’era amb els seus pollets,
on sempre hi crema la flama viva
en la gran llar amb foc encès,
on el xup-xup de la marmita
i el d’olles i tupinets
acompanyen la música
del vespre, el dolç concert,
de les àvies eixerides
contant rondalles i fets
passats en la Pàtria xica
i dins la història del terrer!…
Si ella és la més petita
ell el mitjà de l’esplet
de germans, que tots ja firssen
per unes galtes i uns ullets…
i com la bella masia és rica
posseeixen un cotxet
per les festes fer visita
i festejar acostadets…
però amb la mare, no els perd de vista
perquè són molt jovenets!
i a vegades es despisten
els cotxes i els mecs-mecs.
Déu nos en guard d’un qui rellisca
Déu nos en guard d’un ja està fet!
Son per més tard les carícies
i la mel dels petonets…
Ella escolta atent, submisa
amb l’ànima i el cor tendret
i espera emoció i tremoladissa
i a la pell aquell calfred
que posen els besos i carícies…
que el seu amor farà a pleret!
no hauran d’anar amb corredisses
quan ell hagi complert de soldadet…
I de la masia de les “Vives”
pujaran al turonet
on bastiren la seva ermita
a la Verge de Castellet
i amb la parpella humida
i en un clar matinet
oiran la seva missa
que els dirà el capellanet
i davant la Verge pia
somrient amb son fillet,
a la parella beneïa
amb els dits enllaçadets
començaran un viure de delícies
de roses i clavellets…
fins que balba i arrupida,
primers tremolors de fred,
en la tardor de la vida…
fins que seran ben vellets!…