Aquest Sant Crist que sojorna
del meu llit en el capçal
és un record dels meus avis
que estimo amb l’amor més gran.
Ell les meves oracions
a les nits i al desperta’m,
recull sempre amorosívol
des de fa molts i molts anys.
I quan vora seu m’adormo
amb els ulls ben aclucats
fuis de mi tota rancúnia
i lliure sóc de tot mal.
Oh bon Déu! D’aquesta cambra
sigueu tothora l’escalf
raig de llum i d’esperança
i recer dels meus afanys
I vetlleu, si, vetlleu sempre
el meu somni dolç, suau…
Traidora dolença
que omple d’esglai
i els ulls llagrimegen
en totes les llars.
La Mort amb sa dalla
sinistra i llampant
no para en la brega
del seu mal segar
i les vides cauen
colpides pel mal
com les flonges tiges
de l’aurífic blat
el pregon abisme
de l’eterna pau.