A Tú
Avui se’t veu més reposada, més dona, més serena,
i els teus ulls son encar més resplendents;
i la frescor del cos d’una bellesa molt més plena;
després del gran goig del teu primer infantament…
Quan m’envaeix el vel secret de la meva melangia
que un trist record se’m fa més viu i més cruent!
és llavors que cerco el recer de la teva companyia
i t’hauràs adonat que al teu costat estic content…
Que em plau respirar ben bé a la teva vora,
i el perfum de la teva boca pintada de carmí;
així no trobaré feixuga ni gesn pesant l’hora
amb la sentor que porta el teu aprop el clar matí.
Esguardar els rosats pòmuls i la finor de cara,
sentir en la meva el fregadís del teu cabell gentil,
i aquella serenor que el meu esperit tèrbol aclara
i a poc a poc bategarà mon pobre cor, quiet, tranquil,
a l’unissó del va i vé del penjoll de belles arrecades,
amb la medalla i joia que clou el blanc escot del pit,
amb el tic-tac del teu rellotge al braç, arrebossada,
amb el gràcil volateig que duu el caient del teu vestit.
Quan el teu llavi em conta les gràcies de la teva nina
com tu bonica, dorm somrient dins el misteri de la nit…
en els ulls un brill d’amor de mare el meu hi endevina,
i el meu amor de pare parla del despertar del meu fillet petit…
++++++++++++++++++++
Tots els jorns m’hi passaria al teu costat moltes estones,
respirant aquest aire optimista que duus en l’ambient
si no fossin les males llengües lleugeres que enraona,
i l’ull d’enveja i malícia que guaita i vigila de la gent!…
Manresa, gener de l 1955