Beneït rosari
dels meus avis heretat
ets defensa i fortalesa
blasó i escut de la llar.
Tots aquells que ens precediren
els nostres avantpassats
més que un bell tresor de perles
estimat i venerat.
Els infants a la doctrina
i al rosari tardoral
les noies de color ros
blau de cel o bé ben blanc
i les velletes arrupides
que van a missa matinal
del color fosc de la brusa
és la negror dels seus grans.
Tots com un collar de perles
l’acaricien amb les mans.
!Oh els meus jorns de l’infantesa
com em sou avui de grats:
Quan venia la vesprada
tota a casa arrecerats
el resàvem cada dia
al dolç caliu de la llar!…
!Oh aquella època passada
de vida patriarcal!…
I quan es feia la prometença
per un germanet malalt
anàvem a aquella ermita
i el camí no era gens llarg
murmurant la Déu-vos-salve
que el pare anava desgranant
fins arribar davant la Verge
i als seus peus tots postrats
amb la Salve i lletanies
del cor sortia dolça cant
d’un rosari d’esperances
consol i remei pels mals…
Oh, rosari, el sant rosari
refugi de tans mortals
herència dels nostres avis
i de bons pares i honrats
que en el jorn trist que moriren
fou besant la creu i els grans;
i avui els nets al contemplar-lo
hi veuen l’ànima d’uns temps passats
i aquell quelcom que ens transporta
a pensar en la Mort i Eternitat!…
i a volar per ses altures
lluny d’aquest món tan ingrat!…
Oh rosar, el Sant Rosari!
consol dels pobres mortals…
Quan en la suprema hora
de la partença final…
voldriem tenir enllaçades
nostres pecadores mans
per les seves quinze perles
i el Crist agonitzant!…
Que nostres darreres besades
a un a un dels seus grans
i en la creueta de plata
ens obrin la porta gran
d’aquella altra millor vida
tot dolçor celestial!…
!Oh rosari, el sant rosari¡
blasó i escut de la llar!…
aquella de l’infantesa
que Amor i Fe ens ensenyà
I el premi de l’altra vida
per tota una Eternitat…
per les seves quinze perles
tindrem el premi de la bona Veritat!