A Maria dels Àngels Piques
Dolcíssim encís del primer amor
Misteri sellat d’un cofre de plata
ornat d’il·lusions que són un tresor
d’una flor amb llaçada de cinta escarlata…
Un gran tritlleig s’oí del gran vol de campanes
el jorn que veié la llum primera en la ciutat dels Sants…
Eixia de l’alt campanar de la catedral vigatana
anunciant i escampant la nova per tots els voltants.
Vingueren a aquesta vall en bessona parella
junts amb un xamós germanet que la mare infantà
i el bell estol de germanes, en serà la més bella,
com una poncella que es bada i esclata en un matí clar!
Amb la humilitat i alegria de les noies pageses
tan bones amb regust de pa tendre en sortir del forn!
dins nostre, d’una barcarola, i una cançó d’infantesa…
sentim, quan la veiem moure’s pel nostre entorn.
Té rosada i molt tendre la pell de maduixa i magrana
i surt la paraula dels llavis amb somriure franc
una jovenesa optimista al seu redós s’hi encomana
del posat ingenu i la timidesa que li és un encant!
serà del seu cor la flor escollida i la preferida,
el somni daurat del promès, minyó gras, corpulent;
que avivarà tota sa fantasia, que li fa bonica la vida…
que serva per ella tots els seus ensomnis i els seus pensament.
Si un jorn l’egoisme de la injusta i cruel gelosia
l’enfada, i furiós de còlera, vol eixir un rampell;
serà de tant que l’estima, que per ell sol sempre la voldria
i del temor etern no li correspongui i avorreixi a ell…
que no hi ha por. L’enamorat podrà allunyar la temença;
no farà suspicaç, malpensat, l’engelosit del seu gran Sisó.
Perquè ella sols viu pel demà, i amb ell sempre pensa,
i en el futur que en serà madona d’un bell infantó…
Que ell s’ho haurà guanyat, i ben meritós ho mereixia,
doncs serva per ella l’ànima i el cos net de tara i pecat!
i portarà al tàlem nupcial aquesta flor sagrada i pia,
blanca i perfumada de la seva puresa i virginitat!
I quan contemplarà ben seu, el bonic rostre de l’estimada…
se sentirà més avar i gelós d’aquesta seva perla d’or.
Quan totes les seves hores seran per ella gronxades
li dirà en un cant tota la seva ànima i tot el seu cor:
Maria dels Àngels!… Mon primer i únic Amor!
Ja sé del misteri sellat del cofre de palta…
Daura per sempre més il·lusions eix tresor.
Un pomell de flors… amb llaçada de cinta escarlata!