A Conxita Nadal
Dins la nau d’aquesta fàbrica petita
en mig del ramat, o millor dit de l’estol;
hi veurem surar la presumida Conxita
que hi brilla i hi llu com l’astre Sol.
Envoltada de les coixes i les bòrnies
i de les que els agrada l’alcohol…
Enmig de les xafarderies i falòrnies,
i avui, després de la dissort i el dol…
-llevat de dues o tres repassadores
que portaran al treball una mica de claror-.
sobresortirà aquesta bella ordidora
que encomanarà un xic d’alegria el nostre cor…
I no podrem passar sense esguardar-la,
i dedicar-li una tonada de cançó…
evocar a aquesta noia i recordar-la
dins el treball que avui és una presó.
Amb el seu aire i la cara tan bonica
i aquest punt d’estrella que té al front…
i a la seva vora s’escola una mena de música
que diríeu ha vingut d’un altre món.
La veiem cada jorn, sempre agençada,
maquillada i molt pulcre en el vestir;
i ens la imaginem el dia que serà mare…
els seus fillets farà lluir i presumir.
Sortós el company que l’ha escollida
al seu costat s’hi sentirà feliç…
Serà com una primavera d’eterna florida;
i el viure al seu costat s’hi escolarà ben llis
Aquesta figura seva serà malaguanyada
fins per al treball net de l’ordidor?
La imaginem en cambra de palau rica adornada
perquè és com les figures d’una nina de saló.
De les que el modelador ha fet altives
que la seva bellesa se la faran sempre valer,
amb aquella vermellor a les genives
i aquella mena de mirar irònic que ella té.
Als seus ulls s’hi reflecteixen la coqueteria
i un brillar ara opac, ara lluent…
I tota la gràcia, la malícia i picardia
que la llum del diumenge va encenent
perquè el sortós mortal, s’hi emmiralli
i s’embriagui de la carícia del seu bes…
I de puntetes aquella llum s’hi gronxi i balli
per a poder nosaltres evocar-la per sempre més!