A la nina estimada, abans de les
il·lusions i esperances fallides
Dorm. Que els teus juguets fan nones;
i si la nena dorm la mare dormirà.
La teva pobra mare que bé ho necessita
que està cansada després de tan maldar.
I encar la meva falda es sent gronxadora
amb la tendra fatiga, dolçor del bressolar.
Fes nones al coixí amarat del raig de lluna
en el bressol de plata que ella l’omplenà.
Dorm, que més grandeta, dormiràs tan quieta
com dorms ara als meus braços el son clar?
Dormiràs tan dolça, tan fondament dormida
com ara ton caparró al meu pit apoiat?…
Dorm tranquila filla meva tan com puguis
que, mon tresor, potser, qui sap més tard
si l’amor et posarà un calfred dins l’animeta
i amb les seves inquietuts tes nits desvetllarà,
i els dubtes, l’incertesa, enveja i gelosia
a la virtut teva guerra sens pau ni treva et donarà
El desig flamejant et farà la gola resseca
el desfici del llavi, la llengua abrasarà
i amb el neguit, desenganys desil·lusió i follies
planeres al teu cor tendral niarà…
Dorm tan com puguis. La meva videta.
Quin goig dona el teu dormir mirar!
Penso que després amb la primera arruga
i el primer cabell blanc voldran torturar;
oprimint el pit de la meva princesa
manada de l’aire pur per a respirar…
I el somni dolç i grat de la bella infantesa
es perdrà en llunyania i jamai vindrà…
Dorm, que després quan seràs casada
amb deures i sacrificis ja no et vagarà
i més tard aquests fràgils braços
uns altres infants com tu ara, els bressolarà…
I quan els ulls vulguin de cansanci cloure`s
haurà d’obrir-los grans i esbatanats.
I com ara despertes a ta esporuguida mare
el teu infantó també et despertarà…
Fes nones fill meu, que també faré dormida
Mos braços són fràgils i no resistirà!…
I si et deixava caure mig endormiscada
pobrissona, al recó amb la nina anar a parar
entremig de plats i olles de la teva cuina.
Glòria dels teus primers amors alats!
I que els Reis portaren perquè fessis nones
i si no, el brau banyut de pressa vindrà,
i amb uns forts uuuuh!… uuuh!…. ell se’t menjarà
Es menjaria la meva pobrissona nina
com un caramel de menta molt fina…
I la teva marona soleta plorarà!…
S’ha adormit… l’acotxo…. i el teu cossiró
del sol i la lluna té el resplendor…
de M. Monvel