Entre penes i tribulls que hi ha en ma vida
he trobat aquest matí uns ulls de cel…
i no sé, m’ha semblat veure-hi de seguida
un ensomni capaç de curullar un dolç anhel.
Daurades pestanyes li emmarquen les nines
si mig clucs apareixen d’un vel refulgent
fet d’uns fils finíssims de la llum de joguines
i un hàlit de verge en la faç resplandent…
Vaig errant i sol i l’ànima esporuguida,
per l’estepa massa ombrívola de la meva vida
i us demanaria una mica de la seva claror…
i que amb vostra mirada, l’aurora d’un nou dia
embaumada de les perfumades roses d’alegria,
com ruixim de bonança en la tempesta del cor.
Balsareny juny 1940