Benvingut sigueu ¡oh Crist Crucificat! imatge vivent del dolor coronada d’espines,
en aquest poble indigne de vos, hipòcrita, jueu, voluble i amb totes les coses inconstant,
que avui, us porten triomfalment en braços per sota de balcons endomassats i de pluja de fulles de rosa,
i que demà, qui sap! potser altra vegada amb menyspreu i indiferència la vostra agonia molt més lenta i punyent us faran.
No son pas tots sincers i vers fidels, els que avui us acompanyen en el vostre nou calvari;
n’hi havia de tots, vos bé els coneixeu prou; els més, més que servidors vostres, de les seves conveniències i egoísmes son esclaus.
S’aixopluguen barroerament sota l’ombra de la creu, amb el rostre compungit, un cant d’amor i un bès a flor de llavi,
però, perdoneu-los Senyor, la veu els traeix; el seu bes es com el de Judes, el seu cant es de guerra i no de pau.
No volgueu, doncs que l’immens dolor que porteu marcat en el rostre,
com també les nafres del vostre cos, llagues sofrents del cor, dels peus i les mans,
siguin bandera d’aquests, que en el seu cor sols hi nia el rencor, l’odi i l’enveja,
i volgueu ésser sols sempre el mes gran exemple de tots els que verament estimeu,
dels que generosament tot ho donen, dels que bondadosament perdonen, dels que son vers cristians.
Balsareny, juny 1939