Mes: març de 1938

Margarida

És la flor del camp

és la margarida.

silvestre… La pobre

flor que ningú mira.

Algun dia mans

brutals o cíniques

colliran la flor.

A horribles carícies

darà sa tendresa

I en festes indignes

serà flor de vici

passada i podrida.

La protagonista d’un negre

poema, la víctima

d’un drama de sang…

qui sap! potser l’heroïna…

En algún cadals

se li farà justícia…

…Un càntic del poble

dirà sa poesia.

És la flor del camp

és la margarida.

(Des del front de l’Alcàrria, març 1938)

RECORD DE O….

De matinet al sortir el sol
ens anem cap a la vila
Ens dona el bon dia el rossinyol
que a dalt la branca refila.

Arribem al bell hostal
a l’hora del migdia.
L’hostalera amb devantal
i uns ulls clars com el dia.

La noia bella la taula para
amb gracia desinvolta serveix dinar.
Els ulls meus topen amb la mirada clara
i l’hostalera no para de mirar.

Per no sé quina paraula
ella al mirar-me somriu…
El gat dessota la taula
també ens mira… i riu…

Vora la font de l’aigua bona
me l’emporto agafada de la mà…
M’agraden les dents de la minyona
perquè saben mossegar…

A la tarda després del berenar
m’allarga el braç l’hostalera.
I els ulls clars a l’acomiadar
diuen: no em fassis llarga l’espera…

Cap al tard al morir el sol
deixem enrera la vila…
A la branca no hi és el rossinyol
però ara es el meu cor que refila.

Front de l’Alcàrria Febrer del 1938

(De la carta del 8 de març del 38 dedicat a l’amor naixent…)